(Catalunya, segle XIV – vers 1410)
Diplomàtic. Fill de Ramon de Blanes, i germà de Francesc i de Jofré.
Serví Pere III el Cerimoniós, sobretot durant el període de la guerra contra Castella. El 1362, tractant de reforçar Calataiud, caigué presoner de les tropes castellanes que assetjaven aquella plaça.
Cavaller i majordom del rei Martí I l’Humà. El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, i el 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1410)
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10). Fill de Ramon de Blanes, i germà de Jofre i de Ramon. Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva (Girona).
Fou conseller i canceller del rei Martí I l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403.
A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona; continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat.
(Catalunya, 878 – 1410)
Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d’Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa.
Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona–Besalú per Lluís el Tartamut.
Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l’autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-.
Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d’Aragó. El seu fill Alfons I el Cast esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d’Aragó per renúncia de la seva mare (1163).
El llinatge s’extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya, dit l’Humà.
Dades dels Països Catalans 