Crònica de Sant Joan de la Penya *
Deixa un comentari
Veure> Cròniques dels Reis d’Aragó e Comtes de Barcelona (obra concebuda per Pere III el Cerimoniós, abans 1359).
Arxiu de la categoria: Publicacions
Crònica universal del Principat de Catalunya
(Catalunya, 1609)
Història general de Catalunya des de l’antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (1162) escrita per Jeroni Pujades.
La primera part de l’obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609; la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar. Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català.
El manuscrit fou portat a París el 1651 per Pèire de Marca, i per això la part inèdita romangué desconeguda a Catalunya fins que Pau Ignasi de Dalmases la localitzà el 1698 a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen i Josep de Taverner i d’Ardena la copià en 1715-20 a la biblioteca reial de París, on havia estat traslladada el 1702.
Aquesta crònica representa una acumulació meritòria de material historiogràfic i documental, utilitzat, però, amb manca d’anàlisis crítica, procurant de conciliar els fets històrics i les llegendes més absurdes i divergents.
Posteriorment influí, més que en la historiografia, en la poesia patriòtica del període floralesc. Malgrat tot, proporciona encara alguna notícia d’interès, sobretot per al període comtal.
Crònica de Ramon Muntaner
(Catalunya, 15 maig 1325 – 1328)
Escrita per Ramon Muntaner, és la més llarga i popular de les quatre Cròniques.
Comprèn des de Jaume I el Conqueridor fins a la coronació d’Alfons III el Benigne, i se’n destaca especialment el període on es narren els fets viscuts per l’autor, especialment l’expedició de la Companyia Catalana a Orient.
A pesar de la voluntat de Muntaner de glorificar la casa d’Aragó i les exageracions evidents que conté, l’obra és una aportació valuosíssima com a font històrica.
Concebuda per a ser escoltada, l’estil de la Crònica, directe i col·loquial, fa que entre l’autor i el públic oïdor s’estableixi una relació immediata i viva, causa probable de la seva popularitat.
Crònica de Pere el Cerimoniós
(Catalunya-Aragó, 1369 – 1382)
Obra escrita en part pel monarca català.
A imitació de la Crònica de Jaume I, Pere III el Cerimoniós també féu escriure la seva crònica, la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques i molt diferent del Llibre dels feits, com diferents foren llurs autors o inspiradors; tot el que en l’obra del rei Jaume és impuls bèl·lic, heroisme i ideal cavalleresc, en les memòries del Cerimoniós és habilitat política i raó d’estat, fins al punt que en la seva Crònica, el rei Pere no dubta a aparèixer com un antecedent dels governants renaixentistes, autoritaris, intemperants, tortuosos i versàtils; la Crònica de Pere el Cerimoniós, que literàriament no és tan notable com les altres, constitueix una font de primer ordre per a l’estudi històric d’aquest regnat.
Per a la redacció, la definitiva, acabada el 1385, el monarca compta amb la col·laboració d’alguns membres de la seva cancelleria, com Bernat Descoll, Arnau de Torrelles, Bernat Ramon Descavall i Ramon de Vilanova, els quals treballaren directament sota ordres seves, partint de textos historiogràfics, documents oficials i els records personals del rei i els seus col·laboradors.
Crónica de Cataluña
(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.
Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.
Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.
Crónica Científica
(Barcelona, 1878 – 1892)
Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.
Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.
Critèrion -publicació, 1959/69-
(Barcelona, 1959 – 1969)
Col·lecció en català, en forma de publicació periòdica, fundada i dirigida pel caputxí Basili de Rubí.
Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc.
Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer després de trenta-sis números.
Criterion -revista, 1925/36-
(Barcelona, 1925 – 1936)
Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.
En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.
Criterio, El
(Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842)
Obra filosòfica, en castellà, de Jaume Balmes. Partint d’un escolasticisme eclèctic i influït per la filosofia del sentit comú de C. Buffier i l’escola escocesa, la tesi final de l’obra és una crítica de l’idealisme de la filosofia romàntica.
Creu del Montseny, La
(Barcelona, 19 març 1899 – 29 abril 1900)
Setmanari catòlic regionalista. Fundat i dirigit per Jacint Verdaguer, hi col·laboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc.
Deixà de publicar-se (en sortiren 58 números) amb motiu de l’enfrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica.
Dades dels Països Catalans 