(Barcelona, 1713)
Opuscle polític. Basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip V de Borbó.
Fou reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897.
(Barcelona, 1961 – 1969)
Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora.
El 1969 canvià el títol pel de “Quaderns d’Orientació Familiar”.
(Catalunya, 1251 – 1255)
Tractat de cavalleria. Titulat també Libellus de batallia facienda, escrit en català i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges.
Fonamentat en els Usatges, amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges.
(Girona, 1976 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Pren el seu nom de la ciutat de Cípsela, esmentada en el periple d’Aviè.
S’hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.
Enllaç web: Cypsela
(Catalunya, segle XVIII)
Manuscrit anònim que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits: Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes, recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana, un poc posterior, recopilat per un tal Carselio.
Una altra versió, molt més tardana (Recreo i jardí del Parnàs), inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo.
De desigual qualitat literària, aquestes col·leccions permeten, tanmateix, de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia i d’assignar a altres autors composicions que erròniament li havien estat atribuïdes.
(Catalunya, 1435 – 1462)
Novel·la cavalleresca d’autor anònim.
Dividida en tres parts, escrita potser per un notari de la cúria, pels coneixements que demostra en el descabdellament de diferents aspectes de la història i la vida de la noblesa i la reialesa.
Fou trobada per M. Milà i Fontanals, que també li posà el títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876.
Localitzada geogràficament i cronològicament, narra les aventures i l’ascensió social d’un cavaller pobre, de Curial, gràcies a la cavalleria i a l’amor i protecció de la seva dama, Güelfa.
L’acció versemblant i realista, el reflex de la crisi social del seu temps, el retrat psicològic dels personatges, especialment Curial, han fet que els estudiosos li apliquessin el qualificatiu de moderna i que la situïn entre la millor novel·lística del seu temps.
(Barcelona, febrer 1949 – setembre 1950)
Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.
Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú.
En sortiren sis números. Fou suprimida governativament.
(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)
Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).
Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.
Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.
(Barcelona, 1955 – 1969)
Revista semestral. Editada per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí.
Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques -població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge- referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica.
(Barcelona, 1944 – 1970)
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.
L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.
Dades dels Països Catalans 