(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.
Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.
Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.
(Barcelona, 1878 – 1892)
Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.
Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.
(Barcelona, 1959 – 1969)
Col·lecció en català, en forma de publicació periòdica, fundada i dirigida pel caputxí Basili de Rubí.
Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc.
Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer després de trenta-sis números.
(Barcelona, 1925 – 1936)
Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.
En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.
(Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842)
Obra filosòfica, en castellà, de Jaume Balmes. Partint d’un escolasticisme eclèctic i influït per la filosofia del sentit comú de C. Buffier i l’escola escocesa, la tesi final de l’obra és una crítica de l’idealisme de la filosofia romàntica.
(Barcelona, 19 març 1899 – 29 abril 1900)
Setmanari catòlic regionalista. Fundat i dirigit per Jacint Verdaguer, hi col·laboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc.
Deixà de publicar-se (en sortiren 58 números) amb motiu de l’enfrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica.
(Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)
Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l’any 1149.
Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l’any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit.
Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l’any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau Desjardins.
Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s’ocupa de totes les matèries de dret.
Influí d’una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d’altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltes disposicions pròpies de la ciutat.
Els Costums de Tortosa van ser declarats vigents expressament per l’article 2 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960.
(Lleida, 1228)
Redacció privada de dret local de la ciutat.
El dret local privatiu de Lleida tingué com a bases la carta de població atorgada a la ciutat el 1150, després de reconquerida, pels comtes de Barcelona i d’Urgell, i els privilegis concedits a la ciutat pels mateixos comtes.
Tot aquest material i el dret consuetudinari no escrit que era aplicat a la ciutat foren reunits pel jurista lleidatà Guillem Botet en un text o estatut redactat en llatí, sota el títol Consuetudines ilerdenses, el 1228.
Molts dels seus preceptes foren recollits als Costums d’Horta, als de Miravet, als de València i a les franqueses de Mallorca.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1319)
Text filial dels Costums de Lleida. Aprovat pel castellà d’Amposta per a tota la batllia de Miravet, escrits en català i traduïts l’any següent al llatí. El seu títol original fou Costums e doctrina de tota la batllia de Mirave.
Per aquest text foren abolits a la batllia de Miravet els Costums de Lleida, pels quals s’havien regit els seus habitants durant el temps en què havien estat sota el domini de l’orde del Temple.
Les disposicions d’aquests Costums fan referència principalment al règim econòmic matrimonial i al de successions, si bé reprodueixen preceptes vigents en altres indrets de Catalunya, com la innecessitat de la institució d’hereu per a la validesa del testament i la prescripció de trenta anys.
(Girona, segle XIV – segle XIX)
Compilació de redaccions medievals de dret local. La fixació per escrit del dret es prolongà durant tota la baixa edat mitjana amb l’obra de recopilació de diversos juristes privats.
L’any 1430, Tomàs Mieres, recopilà les col·leccions anteriors i recollí el costum de tot l’antic bisbat de Girona, tot formant un text més ampli, que revisà l’any 1439. Aquest text, escrit en llatí, rebé el nom o títol de Consuetudines Dioecisis Gerundensis.
Una part important del text fa referència al dret de vassallatge i condició jurídica dels pagesos, la qual fou modificada per la sentència de Guadalupe del 1486, que posà fi a les sublevacions dels remences. Aquesta sentència i les tres pragmàtiques del 1488 que la complementen foren compreses a les Constitucions de Catalunya i aplicades a tot l’àmbit català.
Després de l’abolició dels que hom anomena mals usos, el dret de Girona conservà encara en vigor algunes disposicions pròpies sobre successions, emfiteusis, servituds i règim econòmic matrimonial, que van ser declarades subsistents per la Compilació de dret civil especial de Catalunya del 1960, article 2.
Dades dels Països Catalans 