(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)
Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.
Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.
La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.
(Barcelona, 15 febrer 1900 – 31 desembre 1906)
Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de Lluís Via i Alexandre de Riquer.
Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l’esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l’obra d’artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d’escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin.
(Catalunya, 1906)
Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l’escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu.
En aquest cas, tracta la temàtica de l’heroi i la natura o l’individu i la massa; Josafat prové d’una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.
(Barcelona, 23 febrer 1928 – 9 agost 1928)
Setmanari infantil (25 números). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa.
Intentà de renovar el gust de la mainada i d’ésser més exigent que “En Patufet”. No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors.
La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols.
Veure> Llibre dels Feits (primera de les quatre grans cròniques catalanes, 1244-74).
(Catalunya, 1486)
Cançoner recopilat pel notari Narcís Gual, conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar.
(Catalunya, després 1389)
Novel·la històrica anònima, de tema oriental. Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l’esment de certs personatges reals.
Té com a protagonistes personatges de l’imperi otomà de la darreria del segle XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l’estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català.
Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d’elements fabulosos precedents de les Mil i una nits.
(Barcelona, octubre 1908 – juliol 1909)
Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana.
Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s’oposà a la política anarquista de “Solidaridad Obrera”.
Reaparegué el 1919 a Madrid i s’edità fins al 1921.
L’òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l’any 1931 també adoptà aquest nom.
(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)
Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.
Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.
(Barcelona, 1 gener 1935 – 25 desembre 1936)
Diari de la nit, afecte a la política de la Lliga Catalana. Substituí “La Veu del Vespre” i fou dirigit per Ignasi Agustí, amb Ramon Garriga com a redactor en cap.
S’especialitzà en els reportatges d’actualitat, les informacions radiofòniques i les estrenes teatrals. Emili Grau i Sala hi il·lustrà les crítiques de teatre.
A partir del juliol de 1936 fou controlat per la CNT.
Dades dels Països Catalans 