Lloc, a l’oest de la ciutat, on hi ha una notable basílica paleocristiana excavada el 1957 prop d’un conjunt talaiòtic.
És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat. Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar. Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides.
Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada dels segles V-VI.
(Favara de Matarranya, Matarranya)
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest del poble.
Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del segle II dC.
Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala.
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà) i actual parròquia. Fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar. L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134.
En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau (1136-54), que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes. Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció. El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real.
El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren col·legiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’Elna el 1691.
A mitjan segle XIX una part de l’antiga col·legiata fou comprada al bisbe per un particular, que la restaurà i hi fundà (1852) un monestir de cistercenques (la Mare de Déu dels Àngels). Per al nou monestir hom bastí (1883) una nova església (l’antiga havia esdevingut parròquia).
La comunitat cistercenca fou dispersada el 1904 i es refugià a Alella (Maresme) i després a l’abadia castellana d’Herrera, d’on passà (1922) a Eschornhac (Dordonya). El monestir esdevingué escola apostòlica dels germans maristes.
L’antiga església, renovada a la fi del segle XI, té una sola nau, acabada en dos absis bessons; els marbres blancs i negres alternen als seus murs. Té capitells interessants, i diversos elements de l’antic claustre són actualment al museu de Toledo (Ohio, EUA).
(Espirà de Conflent, Conflent)
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del segle XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reart el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa. Es conserven l’església -actual parròquia- i la casa prioral, que el segle XIV foren voltades de muralles.
L’església, romànica (ampliada el segle XII), és de tres naus i tres absis; ha estat modernament restaurada; conserva quatre retaules barrocs (segle XVIII), la imatge de la Mare de Déu (segle XII) i set pintures (els Set Sagraments de Poussin).
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Pont de construcció medieval, a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes.
Al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del Pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrdies entre els partits andorrans.
(Elna, Rosselló, 1069)
Temple principal de l’antiga diòcesi d’Elna (Santa Eulàlia d’Elna). És un dels bells exemplars existents de les grans construccions romàniques del segle XI.
El pla és irregular a causa d’haver estat format per etapes successives de refeccions i ampliacions que van del segle XI al XIV. Presenta arcs torals i formers, dels quals els més pròxims a l’altar descansen en columnes de reforç (coronades amb capitells, bisellats i ornats amb fullatges) sobreposades a un basament altíssim. Dues torres flanquegen la façana.
El claustre fou començat el 1175 i acabat al segle XIV; l’ala sud (1172-86) constitueix, amb els capitells i les columnes, una obra mestra de l’escultura romànica del Rosselló.
Temple principal del bisbat d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al segle XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau. L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II ocultà la part inferior; també obligà a demolir la sagristia, potser del segle XV, però en la reconstrucció (1592) hom degué emprar les mateixes pedres.
Aquest temple gòtic, acabat al segle XVI, fou objecte d’una reedificació (1712-28) que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables. Són barrocs l’absis i la nau del temple nou, de sobri exterior.
La custòdia és una obra mestra de l’orfebreria gòtica mallorquina. Són notables dues taules atribuïdes a Francesc Comes (segles XIV-XV), dues d’atribuïdes a Valentí Montoliu (segle XV), la Santa Generació (del Mestre de Calvià?) i el retaule de Sant Gregori, renaixentista, i el relleu de la Mare de Déu del Roser, posterior.
Edifici de les antigues drassanes de la ciutat, a l’est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades).
La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins al 1840.
Veure> Palau del Marquès de Dosaigües (edifici del segle XV).
Bust femení ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d’art ibèric. Trobada el 4 d’agost de 1897 en el pujol de l’Alcúdia d’Elx.
Actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d’haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Prado fins al 1971 en que fou traslladada a la ubicació actual.
De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d’una dona, d’ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l’arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat.
De datació incerta (segles -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del segle XIX.
Dades dels Països Catalans 