Arxiu de la categoria: Monuments

Pietat d’Ulldecona, la

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià)

Santuari marià, situat al nord-est de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres.

Aquestes balmes tingueren tradició eremítica (al segle XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès), i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del segle XIII, situat també en una balma o cova.

La devoció popular el convertí a partir dels segles XV i XVI en un important santuari, molt vinculat a Ulldecona; la imatge de la Mare de Déu era baixada processionalment a la vila en casos de pesta o de secades.

El santuari i l’hostatgeria, adossats a la roca, formen un conjunt notable d’edificacions, en la major part dels segles XIX i XX, però amb restes del segle XVI.

Pedrera, la -Barcelona-

9 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Casa Milà)  Conjunt de dues cases de veïns. Edificades per Antoni Gaudí en 1906-10, per encàrrec de Pere Milà i Pi.

pedrera2És una de les construccions més interessants de Gaudí, per les innovacions d’ordre plàstic i de distribució d’espai intern que suposa.

Les línies, tant de la façana com dels murs interiors o del plafons, són ondulades. Els ferros presenten una riquesa ornamental d’excepció i figuren entre els treballs més excel·lents de l’art de la forja del segle XX. Les xemeneies del terrat són úniques en el gènere; tenen forma helicoïdal i són revestides de trossos de ceràmica i de vidre. A la decoració dels interiors participaren l’arquitecte Jujol i el pintor Iu Pascual.

Enllaç web:  la Pedrera

Pedralbes, palau de

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Finca de la ciutat, situada al barri de Pedralbes. Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer, que passà a dir-se torre Güell. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, encarregà a Antoni Gaudí la construcció de la reixa i la porteria. Jacint Verdaguer li donà el nom de Satalia.

pedralbes_palau2Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de P. Nebot i Eusebi Bona (1920-25), esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII de Borbó per a la seva residència barcelonina. Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts Decoratives, destí que se li ha tornat a donar el 1995.

Els jardins, planejats per Rubió i Tudurí, foren convertits en parc públic durant la República. Fou residència del cap d’estat en l’etapa franquista. S’hi han celebrat importants exposicions artístiques. És seu del Gabinet de les Arts Gràfiques, del Museu Tèxtil i d’Indumentària (des del 2008) i de la Unió per a la Mediterrània (des del 2010).

Pedralbes, monestir de

25 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de monges clarisses (Santa Maria de Pedralbes). Fundat pel rei Jaume II el Just i la seva tercera esposa Elisenda de Montcada l’any 1326 i consagrat el 1327. L’església revela la directiu estètica del gòtic oficial del segle XIV, reial i franciscà, i evidència una certa unitat estilística amb l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. És atribuïda a Berenguer de Montagut.

pedralbes_monestir2És d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts. El claustre, d’arcuacions sostingudes per capitells uniformes derivats del corinti, amb els escuts reials i de Montcada, respon al tipus clàssic català del segle XIV; de forma quadrada, té actualment tres pisos (l’últim ja del segle XVI). A l’angle sud hi ha una cisterna amb una notable bocana plateresca. La sala capitular és del segle XV i és decorada amb pintures murals de l’època.

En una de les capelles del claustre, la dedicada a sant Miquel, Ferrer Bassa deixà el conjunt més important de pintura catalana del segle XIV. Cal esmentar també el doble monument funerari de la reina Elisenda, una de les millors mostres de l’escultura gòtica del segle XIV.

Dins el conjunt del recinte del monestir, el 1993 s’inaugurà un espai dedicat a l’exposició de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, important mostra d’art medieval i renaixentista.

Enllaç web:  monestir de Pedralbes

Paretdelgada

4 Respostes

(la Selva del Camp, Baix Camp)

Caseria i santuari marià. El seu origen sembla posterior al 1165; és esmentat ja el 1200. Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge. Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans. Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546.

El santuari és format per un conjunt d’edificacions: església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al segle XVI, bé que l’església té una part dels segles XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la Pietat, que des de la fi del segle XVI passà a ésser la titular de l’església, arraconant la primitiva imatge, romànica, dita de Santa Maria de les Neus. El 1936 foren destruïts el conjunt de retaules medievals pintats sobre fusta i tela (segles XIV al XVII), de gran valor artístic. Ha estat restaurat a partir del 1940.

El nom de Paretdelgada sembla derivat del d’una vil·la romana que s’aixecà en aquest indret, de la qual foren excavats els fonaments i mosaics en 1935-36.

Palau Robert

3 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1903)

Edifici de la ciutat que pertany a la Generalitat de Catalunya i actualment n’acull el departament de Turisme.

Remodelat per l’arquitecte C. Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals; és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general (Catalunya viva, Construïm Catalunya, Eina, vint anys d’avantguarda, etc), com de caràcter artístic i antològic (Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí).

També acull mostres de fotografia o de moda (Pertegaz) o de cartells (Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’Olesa de Montserrat fets per artistes catalans de primera fila com Antoni Tàpies i Perejaume, entre d’altres).

Enllaç web: Palau Robert

Palau Reial Major

25 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Conjunt d’edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del segle XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el segle XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei.

Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgata, que essencialment construïda en temps de Jaume II el Just (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III el Cerimoniós a l’arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l’antic palau romànic.

La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).

Palau Nacional

8 Respostes

(Barcelona, 1929)

Edifici -un dels més grans de la ciutat-. Construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929. És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors.

Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició. De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula -amb pintures de Francesc d’Assís Galí-, situats sobre l’eix principal.

Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España. Durant el període republicà s’hi instal·là el Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86).

Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d’un projecte de l’arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d’Art de Catalunya des del 1990).

Palau Larrard

2 Respostes

(Barcelona, 1778)

Edifici del número 28 del carrer Ample. Fou construït per Francesc Fernández de Còrdova i Cardona d’Aragó, duc de Sessa, virrei de Catalunya i descendent del Gran Capità.

El 1772 fou aprovat el projecte de l’arquitecte Josep Ribas i Margarit i fou començada l’obra, que finalitzà el 1778, amb la intervenció, en la decoració, de Josep Amadeu i Manuel Tremulles.

El 1779 fou comprat pel banquer Joan Alexandre de Larrard, cònsol de Dinamarca, que canvià l’escut dels Sessa pel seu.

El palau té la bellesa i simplicitat de les construccions barcelonines de la segona meitat del segle XVIII, bé que la porta i el balcó de la façana estan enriquits amb profusa ornamentació escultòrica rococó, de Carles Grau. A l’interior cal esmentar, per la seva amplitud, el pati i l’escala. Hi són també notables els treballs de fusteria.

Palau Episcopal de Barcelona

10 Respostes

(Barcelona, segle XII)

Edifici del carrer dels Comtes, tocant a la plaça de Sant Iu. Fou la primera residència dels bisbes de Barcelona. Fou venut a Jaume II el Just el 1316 per a l’ampliació del Palau Reial Major.

Al final del segle XII o al començament del XIII fou edificat un nou palau a l’actual carrer del Bisbe, d’un sol cos, adossat a la muralla romana. Als segles XIII, XIV i XV sofrí diverses reformes.

El 1784 fou acabat el pati i construïda, dins l’estil barroc, la façana de la plaça Nova. El 1823 varen quedar separades les torres de la Porta Bisbal, en ésser destruït l’arc que les unia, i la més propera al Palau va deixar de pertànyer a la Casa de l’Ardiaca i passà al Palau Episcopal.

En el seu interior s’ha trobat la porta romana més antiga de Barcelona, així com unes galeries romàniques.