Arxiu de la categoria: Monuments

Palau Robert

3 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1903)

Edifici de la ciutat que pertany a la Generalitat de Catalunya i actualment n’acull el departament de Turisme.

Remodelat per l’arquitecte C. Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals; és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general (Catalunya viva, Construïm Catalunya, Eina, vint anys d’avantguarda, etc), com de caràcter artístic i antològic (Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí).

També acull mostres de fotografia o de moda (Pertegaz) o de cartells (Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’Olesa de Montserrat fets per artistes catalans de primera fila com Antoni Tàpies i Perejaume, entre d’altres).

Enllaç web: Palau Robert

Palau Reial Major

28 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Conjunt d’edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del segle XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el segle XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei.

Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgata, que essencialment construïda en temps de Jaume II el Just (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III el Cerimoniós a l’arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l’antic palau romànic.

La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).

Palau Nacional

11 Respostes

(Barcelona, 1929)

Edifici -un dels més grans de la ciutat-. Construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929. És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors.

Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició. De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula -amb pintures de Francesc d’Assís Galí-, situats sobre l’eix principal.

Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España. Durant el període republicà s’hi instal·là el Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86).

Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d’un projecte de l’arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d’Art de Catalunya des del 1990).

Palau Larrard

2 Respostes

(Barcelona, 1778)

Edifici del número 28 del carrer Ample. Fou construït per Francesc Fernández de Còrdova i Cardona d’Aragó, duc de Sessa, virrei de Catalunya i descendent del Gran Capità.

El 1772 fou aprovat el projecte de l’arquitecte Josep Ribas i Margarit i fou començada l’obra, que finalitzà el 1778, amb la intervenció, en la decoració, de Josep Amadeu i Manuel Tremulles.

El 1779 fou comprat pel banquer Joan Alexandre de Larrard, cònsol de Dinamarca, que canvià l’escut dels Sessa pel seu.

El palau té la bellesa i simplicitat de les construccions barcelonines de la segona meitat del segle XVIII, bé que la porta i el balcó de la façana estan enriquits amb profusa ornamentació escultòrica rococó, de Carles Grau. A l’interior cal esmentar, per la seva amplitud, el pati i l’escala. Hi són també notables els treballs de fusteria.

Palau Episcopal de Barcelona

11 Respostes

(Barcelona, segle XII)

Edifici del carrer dels Comtes, tocant a la plaça de Sant Iu. Fou la primera residència dels bisbes de Barcelona. Fou venut a Jaume II el Just el 1316 per a l’ampliació del Palau Reial Major.

Al final del segle XII o al començament del XIII fou edificat un nou palau a l’actual carrer del Bisbe, d’un sol cos, adossat a la muralla romana. Als segles XIII, XIV i XV sofrí diverses reformes.

El 1784 fou acabat el pati i construïda, dins l’estil barroc, la façana de la plaça Nova. El 1823 varen quedar separades les torres de la Porta Bisbal, en ésser destruït l’arc que les unia, i la més propera al Palau va deixar de pertànyer a la Casa de l’Ardiaca i passà al Palau Episcopal.

En el seu interior s’ha trobat la porta romana més antiga de Barcelona, així com unes galeries romàniques.

Palau de la Virreina

6 Respostes

(Barcelona, 1772 – 1778)

Edifici rococó situat a la Rambla. Construït pel virrei del Perú i marquès de Castellbell, Manuel Amat i de Junyent. Mort prematurament, el palau fou habitat per la seva vídua, i per això li fou posat el nom que du.

No se sap qui fou l’autor del projecte -es conserven els plànols del 1770-, però les obres, que varen començar el 1772, foren dirigides per l’arquitecte i escultor Carles Grau. El 1778 era acabada tota l’obra, que pertany a l’estil Lluís XIV, bé que amb nombrosos elements interpretats segons el gust barroc català.

Cal esmentar el repertori decoratiu i la fantasiosa decoració d’algunes sales interiors.

Enllaç web:  La Virreina

Palau de la Música Catalana

33 Respostes

(Barcelona, 1905 – 1908)

Edifici de Lluís Domènech i Montaner, construït com a sala de concerts de l’Orfeó Català, dins l’estil modernista, s’aixeca en el lloc que ocupà el claustre renaixentista del convent dels Mínims, desaparegut el 1835, al barri de Sant Pere. L’exterior és de maó vist amb revestiments de mosaic ceràmic; a l’interior són àmpliament utilitzats materials policroms, com ara mosaics i vidres de color amb temes decoratius de tipus floral.

A l’exterior cal esmentar, al xamfrà, el grup escultòric de Miquel Blay, representant la cançó popular; a l’interior, les figures de l’escenari amb cos de mosaic i bust en relleu d’Eusebi Arnau, l’al·legoria de la cançó catalana de Pau Gargallo a l’esquerra de l’escenari i, a la dreta, el bust de Beethoven i les Valquíries.

Declarat monument nacional el 1977, entre 1985 i 1989 s’hi realitzaren obres de reforma, segons un projecte dels arquitectes Òscar Tusquets i C. Die.

Enllaç web:  Palau de la Música Catalana

Palau de Justícia de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1911 – )

Edifici al passeig de Lluís Companys. Seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l’Audiència Provincial de Barcelona. És un edifici projectat per Enric Sagnier i J. Domènech i Estapà el 1887, en estil modernista; fou acabat el 1911.

És una obra en pedra de Montjuïc, imponent com a massa arquitectònica; a l’interior cal esmentar el Saló dels Passos Perduts, cobert amb volta de ferro, que té tres naus separades per columnes de pòrfir. Són notables les pintures murals de Josep Maria Sert, en oli sobre tela.

Núria, santuari de

8 Respostes

(Queralbs, Ripollès)

Santuari (la Mare de Déu de Núria), situat al centre de la vall de Núria.

El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria. Segons la tradició, l’ermità sant Gil, procedent del desert de Fosses Marianes (Nimes) sojornà tres o quatre anys a la vall de Núria, on bastí una capelleta en una cova i hi deixà l’actual imatge (en realitat dels segles XII-XIII), una campana, una olla i una creu, i tot això fou descobert per un pelegrí vingut de Dalmàcia, Amadeu, vers el 1072.

Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella; s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638. L’hospital i la confraria posseïen béns territorials a la Cerdanya i al Ripollès.

El terratrèmol del 1428 destruí la capella i l’hospici, que fou refet el 1449 per un privilegi de la reina Maria de Castella, i el 1460 pels veïns i pel rector de Queralbs, que des d’aleshores tingueren cura del santuari. La primera capella de Sant Gil, basada en la tradició, fou bastida el 1615. El santuari fou reconstruït en 1640-48, i hi fou afegit un cambril el 1728.

Contribuí a la seva popularitat l’obra de Francesc Marès Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria, escrita poc abans del 1666 i reimpresa moltes vegades fins a la fi del segle XIX, model en el seu gènere i a la qual s’anaren afegint nous miracles a cada edició.

Modernament ha estat renovada l’església, sobretot a la part frontal. Hi ha una albergueria, amb capacitat per a 600 persones, i un hotel (160 places).

El 1967 fou coronada canònicament la Mare de Déu. És considerada patrona dels pastors pirinencs (cada any se celebra un concurs de gossos d’atura) i és invocada contra l’esterilitat femenina (les dones, tradicionalment, posen el cap dins l’olla).

Murtra, monestir de la -Badalona-

24 Respostes

(Badalona, Barcelonès)

Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat al peu de la serralada de Marina. Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes (Garraf).

Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba (Safor) i dos de la Vall d’Hebron. La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona. El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra.

L’origen fou difícil: el 1431 tenia catorze monjos, els quals, al·legant la insalubritat del lloc, intentaren d’unir-se amb els de la Vall d’Hebron, que també estaven en crisi, i de passar a l’antiga residència reial de Bellesguard, que els fou oferta; però les clàusules fundacionals ho impediren.

Aviat, però, hi hagué un redreçament, acompanyat d’un augment de vocacions i de l’engrandiment de la propietat, que els monjos envoltaren d’oratoris i d’ermites. La comunitat depassà la trentena de residents. Joan II de Catalunya féu edificar el refetor, i els Reis Catòlics i Carles I, que freqüentaren el monestir i hi residiren temporades en llurs sojorns a Barcelona, feren construir dues ales del claustre.

La visita de nobles i de terratinents del país féu possible la construcció de la gran església, el claustre i el casal, obra bàsicament dels segles XV i XVI. El 1439 li fou cedida la jurisdicció del castell i vila de Tous (Anoia), on s’establí una petita filial del monestir.

Fou incendiat i exclaustrat el 1835, quan es trobava en plena vitalitat, les seves possessions foren malvenudes i el monument fou saquejat. Malgrat ésser mig en ruïnes i convertit part en masia i part en casal d’estiueig, és encara un conjunt d’un gran interès arqueològic.

Del claustre, de dos pisos de galeries (la baixa, gòtica, dels segles XV-XVI, i la superior, del XVII), s’ha perdut una ala. L’església, gòtica, del segle XV, té capelles afegides als segles XVII i XVIII, una de les quals, la del Sant Crist, és destruïda.

Enllaç web: monestir de la Murtra