Arxiu de la categoria: Monuments

Hostoles, castell d’

5 Respostes

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

Antic castell (599 m alt), les ruïnes del qual són a l’esquerra del riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, a la vall d’Hostoles.

Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú. Passà a la família Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí. Durant la guerra contra Joan II, fou fortificat pels remences que l’ocupaven el 1463; el 1471 fou incorporat a la corona.

Joan II el Sense Fe concedí el 1474 el vescomtat d’Hostoles, amb la possessió del castell, però el 1488 aquest tornà a la corona.

La senyoria del castell era des de mitjan segle XVI al XVIII dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, però la vall d’Hostoles formava el segle XVII una batllia reial que comprenia els llocs i les parròquies de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de Cogolls, Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de les Planes i Sant Pere Sacosta.

Hipòlit, sarcòfag d’

Deixa un comentari

(a la mar, Tarragona, segle III aC)

Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.

Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.

Guissona, col·legiata de

2 Respostes

(Guissona, Segarra)

Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l’església arxiprestal de la vila.

Fundada la segona meitat del segle XII, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot de Pallars; era filial de la canònica d’Urgell (el prior era sempre canonge de la seu).

Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 (tenia aleshores sis canonges), esdevingué col·legiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX.

El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera.

L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics.

Güell, colònia -Baix Llobregat-

9 Respostes

(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)

Antigua colònia tèxtil, dins del municipi.

Hi ha l’església, inacabada, que Antoni Gaudí començà a bastir a principis del segle XX.

Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l’evolució de l’arquitectura contemporània.

Enllaç web: Colònia Güell

Guàrdia del Bruc, la

4 Respostes

(el Bruc, Anoia)

(o La Guàrdia de Montserrat)  Antic castell, aturonat a l’oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat.

Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d’ací la denominació de vescomtat de la Guardia.

L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc.

Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia.

Gualter, monestir de

6 Respostes

(la Baronia de Rialb, Noguera)

Antic priorat benedictí de Santa Maria de Gualter, que depenia del monestir de Ripoll. Situat a un quilòmetre i mig de Ponts.

Gaudí de la protecció dels comtes d’Urgell, els quals en feren possible la fundació l’any 1118. L’església, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Nicolau, fou consagrada el 1207. El priorat s’extingí el 1593.

L’any 1939, quan servia de polvorí a les forces republicanes, fou enderrocat per una explosió; només resten en peu els murs laterals i els arcs torals de la volta de l’església, així com restes del claustre i altres dependències.

És una construcció romànica, d’època tardana.

Graudescales, monestir de

3 Respostes

(Navès, Solsonès)

Petit monestir (Sant Pere de Graudescales), consagrat l’any 913, l’ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d’Urgell.

El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s’incorporà a la diòcesi de Solsona.

Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del segle XVI.

L’església -una bona mostra de l’art català- ha estat restaurada i el seu aspecte és molt digne, és d’una sola nau, amb cruer, tres absis i cimbori.

Gerri, monestir de

23 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri, o Sant Vicenç de Gerri), fundada pel prevere Espanell l’any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s’han conservat.

L’església, consagrada el 25 de setembre de 1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l’església, i el campanar té espadanya de tres pisos.

La vida monacal a Gerri, d’una gran vitalitat fins al segle XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s’extingí l’any 1835.

Gardeny

10 Respostes

(Lleida, Segrià)

Castell i antic monestir, del sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny (198 m alt), que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny. A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí.

El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a la conquesta de la ciutat, que perdurà fins el 1314; a l’extinció de l’orde Jaume II de Catalunya la cedí als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual perdurà fins el 1772. en època moderna fou convertit en un conjunt de casernes, i recentment ha estat restaurat.

Resten l’església de Santa Maria i un gran casal rectangular i massís, de pedra, ornat per una petita filera de mènsules sota una cornisa a l’extrem superior. L’església, del tipus templer cistercenc, és també molt austera; es destaca el portal de mig punt, àmpliament adovellat i emmarcat per una corniseta; té un gran absis llis i volta apuntada; l’únic ornament són dos grans capitells de tipus corinti i l’obertura de l’arc triomfal.

Gàfols, barranc de

Deixa un comentari

(Ginestar, Ribera d’Ebre)

Jaciment arqueològic, del bronze final i primera edat del ferro. Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla.

S’hi han documentat dos períodes d’ocupació. El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga.

El segon període, s’inicia durant la primera meitat del segle VI aC quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers.

Des del final del segle VIII aC rebé importacions d’origen fenici.