Arxiu de la categoria: Història

Catalunya, batalla de -1938/39-

1 Resposta

(Catalunya, 23 desembre 1938 – 13 febrer 1939)

Conjunt d’accions militars de la Guerra Civil, que comportà l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit franquista.

La batalla s’inicià amb una ofensiva protagonitzada per l’exèrcit franquista, dirigit pel general Dávila, que disposava de 300.000 homes, 565 peces d’artilleria i 500 avions, enfront d’un exèrcit republicà delmat per la llarga batalla de l’Ebre.

En aquestes condicions, les dues escomeses inicials -en el sector de Tremp i, al sud, en el de Seròs– van significar la ruptura del front català i la penetració progressiva dels exèrcits franquistes, la qual no pogueren aturar les resistències aïllades i descoordinades.

Amb un exèrcit republicà en retirada, Tarragona era ocupada el dia 15 gener, Barcelona queia el dia 26 i Girona, el dia 4 febrer. L’ocupació de Catalunya va quedar completada el 10 febrer amb l’arribada de l’exèrcit franquista a la frontera francesa.

L’èxode en massa de població civil cap a França i els continuats bombardeigs que aquesta població va haver de sofrir per part de l’aviació franquista foren les notes més destacades d’aquesta batalla.

Castillejos, marquesat de Los

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX -)

Títol, atorgat amb la grandesa d’Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats.

Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquest, Joan Josep Prim i d’Agüero.

Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim.

Castillejos, los

1 Resposta

(Arbolí, Baix Camp)

Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.

L’any 2001 fou abandonat.

Castellvell, baronia de

13 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1821)

Jurisdicció feudal creada el segle XI i formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès. Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell.

El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona.

El 1228 la baronia passà a Guillem de Montcada, fill de Guillema de Castellvell, fins que el 1311 esdevingué dels comtes de Foix i el 1397 passà a la corona, després d’ésser confiscada al comte Mateu de Foix.

Joan II el Sense Fe la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i Joan de Soler i als seus descendents, d’on passà als Zúñiga (1549), als Fajardo (1618), als Montcada-Aragó, als Álvarez de Toledo, als Cavero (1856).

El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821.

Castellsarroca *

Deixa un comentari

(Alt Penedès)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Sarroca.

Castelló de Farfanya, conspiració de -1259/60-

1 Resposta

(Castelló de Farfanya, Noguera, 1259 – 1260)

Unió de nobles i cavallers catalans, que tingué lloc al voltant del comte Àlvar I d’Urgell i del vescomte Ramon Folc V de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I el Conqueridor.

Castelló, foc de -1874-

2 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, nit 3 novembre 1874)

Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població.

L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Josep Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

Castelló -Solsonès-

3 Respostes

(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)

Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.

A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.

Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.

Castellnou de Montsec, baronia de

7 Respostes

(Catalunya, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial que a la fi del segle XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognomenats de Cervelló), els quals el 1681 la vengueren als Portolà.

Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau (cognomenats de Portolà).

Fou reconeguda com a títol del regne el 1801.

Castell-lleó

7 Respostes

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

(aranès: Castèl-Leon)  Antic castell, aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu de Joeu.

Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya (1313), s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó.

Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom d’es Bòrdes.

El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n’havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos.

Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert, en defensa de Felip V de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó.

Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.