(Majano, Castella?, 16 juliol 1430)
Treva entre Joan II de Castella i Alfons IV de Catalunya, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d’Alfons IV en els afers de Castella.
Arxiu de la categoria: Història
Maials, acció de -1834-
(Maials, Segrià, 10 abril 1834)
Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes carlines de Manuel Carnicer, que intentava d’unir els grups del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Josep Manuel Carratalà i Manuel Bretón, que guanyaren la batalla.
En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera.
Magòria, riera de
Antiga riera del pla de la ciutat, que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.
Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs.
Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912.
Madurell, bòbila
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
Jaciment arqueològic. S’hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític.
També s’hi han localitzat algunes estructures datables del neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro.
Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.
Madrid, pactes de -1339-
(Madrid, 1339)
Acords signats entre Alfons XI de Castella, Pere III el Cerimoniós i Alfons IV de Portugal. que suposà llur acció comuna contra els benimerins i la victòria del Salado (1340).
El 1349 els acords foren rehabilitats per un nou pacte, signat a Gibraltar.
Lucocisterna, batalla de -1324-
(Càller, Sardenya, Itàlia, 29 febrer 1324)
Batalla en la qual les tropes catalanes de l’infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne) -500 cavallers i 2.000 infants-, comandades a l’avantguarda per Guillem d’Anglesola, van vèncer els pisans -1.200 cavallers i 2.000 ballesters-.
Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya, ja que el 19 de juny se signà la capitulació, per la qual la República de Pisa cedeix a Jaume II el Just tots els drets sobre Sardenya.
Lluçanès, sots-vegueria de
(Catalunya, segle XII – segle XVIII)
Antiga demarcació administrativa. Consta un primer sots-veguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere de Lluçà, pel fet de no voler-li’n reconèixer, aquest, el vassallatge.
El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment.
El 1449 la reina Maria de Castella donà un privilegi de creació de la sots-vegueria, i nomenà un sots-veguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana. El 1455 un decret de Joan II el Sense Fe anul·là aquesta creació, i la contrada tornà a restar en poder del baró.
Nous intents de creació de la sots-vegueria tingueren lloc el 1474 i el 1491; aquesta darrera vegada es creà un nou sots-veguer, que no arribà a poder exercir el càrrec.
Finalment, el 1611 el baró vengué els seus drets al rei i a la Universitat de prohoms, i es creà definitivament la sots-vegueria, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. Era integrada pels 18 termes o llocs. En romania exclòs Sant Boi de Lluçanès, que pertanyia a la jurisdicció total de la mitra de Vic.
Perdurà fins al principi del segle XVIII, que es desmembrà entre els corregiments de Vic i de Manresa.
Llosa, la -Baix Camp-
Vil·la romana. Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix.
L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la il·luminació pertanyents a un triclinium.
Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d’opus sectile, fan evident l’existència d’un sector residencial luxós.
Lloriana de Ter *
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Torelló.
Llorenç d’Hortons *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Llorenç d’Hortons.
