(Rosselló, 1667 – 1675)
Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l’administració francesa, de l’impost (gabella) sobre la renda de la sal.
(Mallorca, 1232 – 1811)
Jurisdicció senyorial creada a l’illa. Anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca. Comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa, que fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Mugähid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca.
Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins al 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç I de Mallorca, foren governats directament pels bisbes.
Des del pariatge del 1323, el govern de la baronia i la jurisdicció civil i criminal correspongueren als bisbes i als reis a parts iguals; eren exceptuats d’aquesta jurisdicció els generosos i els ciutadans honrats i els que tenien la consideració de ciutadans
Els principals càrrecs de la baronia foren el batlle, representant dels poders reial i senyorial, i el mostassaf (càrrec creat per Jaume III de Mallorca el 1336), inferior en autoritat al batlle, però independent. El poder judicial era en mans del jutge del pariatge.
(o el Mas Blanc) Antiga quadra de l’antic municipi de Pilzà, al vessant septentrional de la serra de Sant Quilis, que comprenia dues cases i una església de la Mare de Déu de les Neus.
(Andilla, Serrans, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1237. Comprenia la vila, concedida per Jaume I al seu reboster major, Eiximèn Peris. A mitjan segle XV era senyor Manuel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia.
Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill il·legítim del seu germà Joan.
Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia (germana de Joan i de Miquel) i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor barceloní Joan Boscà, la qual guanyà la baronia que, tanmateix, hagué de partir amb altres membres de la família Rebolledo.
Més endavant anà a parar a la família Marcilla i, actualment, és de la família Santa Cruz.
Antiga quadra, situada a la serra de l’Ametllera (1.115 m alt), sector oriental de la serra del castell de Llaguarres.
Agregat el segle XIX a l’antic terme de les Segarres Altes.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero, filla del comte d’Alcoi.
A la seva mort passà a la família Bertodano.
Nom antic de la sèquia reial del Xúquer.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.
Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Ènova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.
Antic castell, origen de la parròquia de Sant Julià d’Altura.
(País Valencià, segle XX)
Títol senyorial, atorgat el 1920 al diputat a Corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball Josep Jorro i Miranda.
Dades dels Països Catalans 