Nom popular de l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (1911-52).
Canadenca, La *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Empreses
Campana, Edicions La
(Barcelona, 1985 – 2019)
Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S’ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació.
Edita les col·leccions “100 pàgines triades per mi”, “Humor i sàtira” i “Testimonis/Societat” i d’altres que posteriorment ha creat.
L’any 2019 fou adquirida pel grup Penguin Random House.
Camp, Societat Anònima
(Granollers, Vallès Oriental, 1962 – 1989)
Empresa química. Fundada per produir detergents, sabons i altres productes de neteja. Assolí el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora.
Estigué sota el control de la família Camp Puigdomènech, i posseí instal·lacions a Granollers i al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Les seves vendes el 1983 foren de 24.433 milions de pessetes i donava treball a 897 empleats.
El 1989 fou adquirida per l’empresa alemanya Benckiser.
Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels
(Barcelona, 1850 – 1860)
Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.
Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
Camins de Ferro del Centre de Catalunya, Companyia dels
(Barcelona, 1854 – 1861)
Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.
Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels
(Barcelona, 1844 – 1860)
Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep Maria Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses.
La línia, inaugurada el 28 octubre 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57).
El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).
Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels
(Barcelona, 1860 – 1875)
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.
El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.
Caixa Oficial de Descomptes i Pignoracions de la Generalitat
(Catalunya, 28 juliol 1936 – 1939)
Entitat creada per la Generalitat de Catalunya per atendre les necessitats d’empreses catalanes no solucionades per les vies comunes de concessió de crèdits. Els fons procedien del govern català i imposicions del públic.
Els prèstecs concedits, importants al principi, disminuïren en nombre i quantitat a partir del 1937.
Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona
(Barcelona, 1926 – 1978)
Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.
Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.
Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.
A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
(Barcelona, 1844 – 1990)
Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.
El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.
El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.
A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.
L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 