(Barcelona, 1898 – 1919)
Institució pedagògica. Fundada per Francesc Flos i Calcat. Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català.
El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1904 fundà una Granja Escola Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire.
Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI (1919), on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, 13 juny 1985 – )
(COB-DC) Entitat professional. Constituïda a partir de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya per agrupar els titulats en Biblioteconomia i Documentació.
Les seves funcions són: ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seves formes; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques; defensar els interessos professionals dels col·legiats; i vetllar per l’adequació de l’activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada. Publica un butlletí informatiu bimensual, “Document”, i una revista tècnica “Item”.
L’any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). És soci fundador de la Federación Española de Asociaciones de Bibliotecarios y Documentalistas i coorganitza regularment les Jornades Catalanes de Documentació.
Enllaç web: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1905 – Barcelona, 1915)
Institució escolar. Fundada per Joan Palau i Vera.
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari. El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa.
L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Col·legi Mont d’Or, sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa. Tots dos centres perduraren fins al 1915.
L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors.
(Catalunya, 1976 – 1989)
Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).
Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.
Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.
(Catalunya, desembre 1978 – 1988)
(CEPEPC) Organització pedagògica. Formada per una vuitantena d’escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que actualment són escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada del 1960, entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa d’abans de la guerra civil.
Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, els quals s’estengueren posteriorment per tot l’estat espanyol i han inspirat la reforma del sistema educatiu dels anys 1990.
L’any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques com a contribució a la construcció d’una nova escola pública catalana.
El procés d’integració s’inicià en virtut d’una llei del Parlament de Catalunya de 1983, i conclogué el 1988.
(Barcelona, 1986 – )
Associació religiosa. Creada amb la finalitat d’aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l’Església.
Dirigida per M. Josepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.
Ha organitzat diverses sessions d’estudi i ha convocat el I Congrés Internacional de Dones Cristianes (Barcelona, 1997) sobre el tema Vers una nova antropologia cristiana integradora.
(Catalunya, 1929 – 1936)
Col·lecció d’obres d’art. Reunides pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les col·leccions oficials espanyoles del Museu del Prado i del Museu d’Art de Catalunya. Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna.
Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la col·lecció de Joseph Spiridon. La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts.
A partir del 1937 la col·lecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en diferents parts a Montreux (Suïssa), Buenos Aires, Ginebra i París.
El 1991 s’aconseguí de reunir-la un altre cop i d’exposar-la completa, al Prado i a la sala de Sant Jaume de la Fundació “La Caixa”.
Seguint la voluntat de Cambó, cinquanta de les obres foren donades al Museu d’Art de Catalunya, i la resta fou regalada pel mateix Cambó a institucions i particulars.
Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.
Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.
El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.
(Rotterdam, Holanda)
Model reduït de nau medieval catalana que es conserva al museu marítim Prins Hendrik de Rotterdam.
És un ex-vot, construït a mitjan segle XV, en molt bon estat de conservació; ha estat considerada procedent de l’ermita de Sant Simó de Mataró, i fou adquirida vers el 1920 a l’antiquari Julius Böhler, de Munic.
Fa 123 cm d’eslora. És una peça única al món, la més antiga de les conservades, a part les trobades a les tombes egípcies faraòniques.
(Barcelona, 1973 – 2016)
(o Grup del Llibre) Club de lectors. Fundat per Octavi Sarsanedes i Vives.
Edità per als adherents un catàleg -trimestral des del 1980- amb una oferta variada de llibres en català de diverses editorials, l’adquisició dels quals és abonada mitjançant una quota trimestral.
Nascut com a eina de redreçament cultural dels Països Catalans, aviat adoptà com a marca comercial el nom del Grup del Llibre i inicià algunes edicions de llibres propis.
El 2016 va tancar les seves portes.
Dades dels Països Catalans 