Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Arxiu Històric Nacional d’Andorra

(Andorra la Vella, 1994 – )

Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra.

Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger.

Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l’Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d’Ordino.

Enllaç web: Arxiu Nacional d’Andorra

Arxiu General del Regne de València

(València, 1860 – )

Dipòsit documental. Format per documentació dels diferents organismes polítics, administratius i judicials del regne de València.

Fou creat per disposició d’Alfons IV el Magnànim (1419), bé que la seva organització actual data del 1860. Conté nombrosa documentació dels segles XIII-XIX.

Arxiu General del Regne de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1718 – )

Dipòsit documental. Fou creat arran del Decret de Nova Planta i està format bàsicament amb la documentació de l’antic Regne de Mallorca. Radicat a la Casa de Cultura de Palma.

S’hi conserven textos de privilegis i furs concedits pels reis, com és ara el famós Llibre dels privilegis (1334), documentació dels antics organismes de govern, municipals i d’hisenda, fonts sobre la desamortització i les juntes de comerç, etc.

Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals

(Perpinyà, 1910 – )

Dipòsit documental del Rosselló, l’Alta Cerdanya i el Conflent. Reunits a partir de la Revolució francesa i organitzats metòdicament a partir del 1910.

Inclou sèries històriques, com la procuració reial de Rosselló i de Cerdanya (845-1660), i administratives (segles XVII i XVIII), diversos arxius municipals, la documentació de la Universitat de Perpinyà, l’arxiu episcopal d’Elna i els arxius dels principals monestirs (del segle IX fins al 1790) de la Catalunya Nord.

Artis -companyia teatre-

(Palma de Mallorca, 1951 – ? )

Institució teatral. Fundada amb el subtítol de “Compañía de teatro regional“.

Nascuda com a continuació de la que abans de la guerra civil havia estat companyia Catina Estelrich, s’especialitzà en representacions costumistes mallorquines, i fins al començament de la dècada del 1960 protagonitzà l’activitat teatral insular i estrenà obres de més de trenta autors diferents.

Després d’un període de progressiva inactivitat, els darrers anys de la companyia hom intentà d’introduir noves temàtiques.

Arrels

(Perpinyà, 1981 – )

Associació cultural. Creada per a la difusió de la cultura i la llengua catalanes. Sorgida arran d’una divisió de la Bressola, pretén la superació d’aquesta fent accions més àmplies.

En aquest sentit ha creat una escola en llengua catalana i Ràdio Arrels, que emet diàriament en català.

Enllaç web: Ràdio Arrels

AND

(Andorra)

Sigla en la placa d’identificació del país i dels vehicles.

Ananda Dansa

(València, 1981 – 2020)

Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngels Valls, coreògrafa i ballarina.

Entre altres, ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).

Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura

(València, 1934 – 1939)

(AIDC)  Associació que nasqué com a filial de l’AEAR (Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP).

Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, els “Cuadernos de Nueva Cultura”. La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes.

Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.

alguerès

(l’Alguer, Sardenya, Itàlia, 1354 – )

Variant del català que es parla a la ciutat i als voltants més immediats. Aquesta variant procedeix de la colònia catalana que el rei Pere III el Cerimoniós portà a la ciutat de l’Alguer l’any 1354.

Es caracteritza per la falta de desinència en la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs en -ar, com el balear: jo cant; pel canvi recíproc de l i r en determinats casos; pel canvi d > r intervocàliques; per l’evolució e > a en posició pretònica i final; pel tancament de la o àtona en u, com en català oriental; per la pronunciació labiodental de la v (viva).

El vocabulari, que manté gran nombre d’arcaismes, rep moltes influències del sard i de l’italià.