Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.
Alcoi, ploms d’
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
albat, dansa de l’
(País Valencià)
Costum de la tradició funerària de les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, on ha persistit fins a l’actualitat el costum de fer ballar la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.
La dansa de l’albat es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel.
Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori (Albaida, Valldigna) i del mortitxol (Alacant).
Al Tall
(País Valencia, 1975 – 18 octubre 2013)
Grup músico-vocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials.
De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d’Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d’altres.
Aigües de València, Tribunal de les
(València, 1238 – )
Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d’existència, en època musulmana, d’aquest tribunal o d’una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris.
Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l’Horta de València.
Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència.
Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies.
Agrupació Valencianista Escolar
(València, 1932 – 1936)
Entitat d’ensenyament. Fundada per a la difusió de la cultura valenciana.
Entre altres actes organitzà la Universitat Popular Valencianista.
Agost, esfinxs d’
Nom de dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar, a la fi del segle XIX, al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona.
Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d’elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.
Àger, danses d’
Danses, que les dones ballaven la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes.
ADB *
(Catalunya)
Sigla de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (grup de teatre, 1954-63).
Acció Cultural del País Valencià
(València, 1978 – )
(ACPV) Institució. Creada per iniciativa de Joan Fuster. Té per objectiu l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni, cultural, artístic i natural del País Valencià. Entre els seus impulsors més notables s’ha destacat Eliseu Climent.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis (uns 6.500 el 1982), i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. La seva intensa activitat va orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts de treball per a investigacions i a promoure activitats concretes: conferències, exposicions, concerts i recitals, premis literaris, etc.
El 1988 acordà d’establir una coordinació formal amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984).
El 1997 promogué els Correllengua i el multitudinari homenatge a Joan Fuster, i l’any 1998 promogué un destacat homenatge a l’escriptor Enric Valor.
Enllaç web: Acció Cultural del País Valencià
Acadèmia Valenciana
(València, 1742 – 1751)
Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració.
Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachán, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar.
Dades dels Països Catalans 