(Catalunya, segle XI – 1058)
Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (I) de Castellvell. En testar (el 1058) posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní.
Abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I), sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill de Castellvell.
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Magnat. Fou un dels qui endegaren la difícil translació de poders de Berenguer Ramon II el Fratricida al nebot d’aquest, Ramon Berenguer III, amb la filla del qual, Mafalda, estava casat.
Governant ja tot sol el darrer, el 1111, li prestà homenatge pel castell Vell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses de Pontons, Òdena, Benviure, el Far i Castellvell.
Fou el pare del bisbe de Vic Pere de Castellvell.
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XI) Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XI – segle XII) Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I de Catalunya el premià amb donacions.
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l’infant Alfons a l’expedició per reduir Sardenya a l’obediència del rei Jaume II el Just.
Guillem (II) Bonfill de Castellvell (Catalunya, segle XI) Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.
Guillem (III) de Castellvell (Catalunya, segle XI – 1126) Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).
Guillem (V) de Castellvell (Catalunya, segle XII – 1178) Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1228) Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d’haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).
Guillem de Castellvell (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1297, per ordre de Jaume II de Catalunya, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d’Arnau d’Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.
Veure> Ramon Xetmar (bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, abans 1130-98).
(Barcelona, 1888 – 1966)
Pintor. Es dedicà a l’escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa.
Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real.
(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)
Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).
Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).
Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
Berenguer de Castellolí (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Fou cortesà de Jaume II de Catalunya. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l’assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca.
Jofre de Castellolí (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Maimó de Castellolí (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d’Alfons II de Catalunya a les converses de pau de Brignoles (1291).
Ramon de Castellolí (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III de Catalunya durant la segona campanya del Rosselló, en 1344, per desposseir Jaume III de Mallorca.
