(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou arxipreste d’Àger, al bisbat de Lleida.
Publicà un recull sinodal d’Àger partint del segle XIII. En aquest treball aportà dades d’interès per a la historiografia eclesiàstica catalana.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
(Catalunya, segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1628-29) i de la catedral de Girona (1630-43).
És autor de diverses nadales a veus.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV – Illes Balears, 1390)
Religiós franciscà. Bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà.
Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381. El 1385 celebrà un sínode.
Veure> Jaume Sitjó i Carbonell (eclesiàstic i escriptor català, segle XIII-1351).
(Barcelona, 1880 – 11 maig 1959)
Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà “L’Arca de Noè”. Fou crític d’art i dibuixant.
Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor.
(Múrcia, 1864 – Madrid, 1938)
Polític conservador. Ministre de governació al govern Maura.
La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909) fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament.
(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)
Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.
És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.
(València, 1845 – 1911)
Militar. Duc de Gaeta. Féu la guerra de Cuba.
En la Segona Guerra Carlina es distingí en les accions de Balaguer, Berga i el Pont de Rabentí.
Fou ascendit a general el 1904.
