(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Barcelona, 1904)
Professor mercantil. Excel·lí a l’ensenyament.
Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.
Claret i Dalmau, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Claret, Sebastià
(Barcelona, segle XVII)
Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdues bandes del Saló de Sant Jordi.
Claramunt i Martínez, Agustí
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 maig 1846 – Barcelona, 24 gener 1905)
Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós.
S’especialitzà en pintura sobre porcellana. Produí obres remarcables.
Claramunt -varis bio-
Bernat de Claramunt (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.
Deudonat de Claramunt (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Felip Claramunt (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.
Jeroni Claramunt (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.
Claramunt, Guillem de -varis-
Guillem de Claramunt (Catalunya, segle XI – segle XII) Noble. Un text històric escrit el 1407, l’anomenat Flos mundi, fa constar, com a causa immediata de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III el Gran (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d’una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d’una ambaixada prop d’Alfons VII de Castella.
Guillem de Claramunt (Catalunya, segle XII) Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l’operació final d’assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l’arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí.
Clarà, Antoni
(Catalunya, segle XIX)
Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.
Clapés i González -artistes-
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
Civil i Castellví, Aleix Ildefons
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)
Músic i monjo de Montserrat. Germà de Josep i de Francesc.
Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Citjar, Pere
(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)
Frare mercenari. Tingué una càtedra de teologia a la universitat de Lió. Fou procurador de l’orde a Roma.
Escriví diverses obres en llatí, les més remarcables són una història del seu orde fins al 1459, i un dictamen facilitat als reis Catòlics sobre la debatuda qüestió de passar a l’estat el fruit de les recaptes per a la redempció de captius.
Cisteller, Dídac
(Lleida, 1600 – Catalunya, segle XVII)
Jurista i escriptor.
Publicà algunes obres jurídiques, així com un Memorial en defensa de la llengua catalana. L’obra tenia el propòsit d’assegurar almenys l’idioma del país al camp de la predicació religiosa.
