Nom castellà de Xoriguera, família d’arquitectes catalans establerts a Madrid.
Churriguera *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Chaves, Pedro de
(Zafra, Extremadura, vers 1512 – Lisboa, Portugal, 1584)
Escriptor. Ingressà a Montserrat el 1534.
És autor d’un Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena (Barcelona 1549), d’un gran interès literari i doctrinal.
Chacón, Pedro
(Funiana, Andalusia, 1789 – Madrid ?, 1854)
Militar. Durant la Primera Guerra Carlina actuà, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840).
Amb la regència d’Espartero fou nomenat capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona.
Cesilles, Joan
(Catalunya, segle XIV)
Pintor. El 1382 li fou contractat un retaule dels Apòstols per a l’església de Sant Pere de Reus. L’obra no ha estat conservada.
Cescars, Aimó de
(Catalunya ?, segle XIV)
Poeta en català. Probablement descendia del trobador Amanieu de Sescars.
És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399.
Cervià -varis/es bio-
Beatriu de Cervià (Catalunya, segle XIV) Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.
Berenguer de Cervià (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.
Guillem Jofre de Cervià (Catalunya, segle XI – segle XII) Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.
Hug de Cervià (Catalunya, segle XIV) Noble. Fill de Francesc i germà de Beatriu. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).
Cervià, Guerau de -varis-
Guerau de Cervià (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d’anar amb Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.
Guerau de Cervià (Catalunya ?, segle XIV) Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).
Guerau de Cervià (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove.
Cerveto, Josep
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX)
Escultor. Fou deixeble d’Agustí Querol.
Presentà a l’Exposició Nacional de Madrid la seva figura titulada Mestissa.
Cervera i Millet, Montserrat
(Santiago de Cuba, Cuba, 1927 – 12 octubre 2020)
Violinista. Filla d’Ernest Cervera i Astor, i germana de Marçal. Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco.
Solista i fundadora del conjunt romà I Musici (1952) i membre fundadora del Quartetto Brahms (1963).
Ha fet tandes de concerts a Europa, a Àfrica i a Amèrica del Nord.
Cervera i Millet, Marçal
(Santiago de Cuba, Cuba, 26 juliol 1928 – Begur, Baix Empordà, 20 setembre 2019)
Violoncel·lista i gambista. Fill d’Ernest Cervera i Astor, i germà de Montserrat. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó.
Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana.
Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.
