Arxiu de la categoria: Biografies

Forteza i Valentí, Guillem

(Palma de Mallorca, 1830 – 1873)

Assagista i poeta. Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid.

Formà part del grup de poetes que figuraren a l’antologia Los trobadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic.

És autor dels poemes Lo que diu l’oreneta i L’orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).

Fort, Joan -dominic-

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Dominic. Professor en diversos convents de l’orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333.

Dels seus anys de professor de lògica s’ha conservat un tractat, Predicabilia.

Forns i Sabater, Francesc

(Barcelona, 1824 – 1910)

Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.

Forns i Romans, Rafael

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 12 desembre 1868 – Madrid, 15 maig 1939)

Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la “Revista de Especialidades Médicas”.

Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l’otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix.

Com a pintor es formà a l’Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.

Forners, Joana

(Barcelona, segle XVI)

Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.

El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.

Fornells -varis bio-

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.

Forn i Segura, Jaume

(Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 – Calaf, Anoia, 1865)

Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela.

Publicà bons treballs científics.

Formiguera i Soler, Gonçal

(Barcelona, maig 1852 – 23 juny 1889)

Farmacèutic. Tingué gran prestigi per la seva competència professional i la seva cultura extraordinària.

Forment, Damià

(València, 1480 – Santo Domingo de la Calzada, la Rioja, 22 desembre 1540)

Escultor. Fill i deixeble de Pau Forment. Possiblement anà a Itàlia, on rebé la influència de l’escola de Donatello que s’observa en la seva obra. És l’introductor de l’escultura renaixentista, de la qual esdevingué el màxim representant, en l’àmbit de la corona catalano-aragonesa, durant la primera meitat del segle XVI.

L’any 1509 contractà, juntament amb el seu germà Onofre, un retaule per a la confraria d’argenters de València i, aquest mateix any, es traslladà a Saragossa, on realitzà el retaule major del Pilar (1509-15), el de l’església de San Pablo (1511), ambdós amb caràcters renaixentistes en l’estil de les figures i de la decoració, però d’estructura encara gòtica, el de San Miguel de los Navarros (1518), ja clarament renaixentista, i el de la seu d’Osca (1520-34), novament amb estructura gòtica (probablement per imposició dels contractants).

El model renaixentista triomfà plenament en el retaule major del monestir de Poblet (1527-29), que no fou, però, ben acceptat pel monestir i donà lloc a un llarg plet.

Va morir quan treballava en el retaule major de la catedral de Santa Domingo de la Calzada, que havia iniciat l’any 1537.

La fecunditat de la seva producció és deguda al gran nombre dels seus col·laboradors, que, d’altra banda, en traslladar-se a diferents ciutats, influïren en l’evolució de l’escultura a tota la península.

Forma, Francesc

(Catalunya, segle XVII)

Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.