(Catalunya, segle XV)
Religiós agustí. Gaudí de gran prestigi. El 1432 fou nomenat vicari general de la província d’Aragó i Catalunya.
(Catalunya, segle XV)
Religiós agustí. Gaudí de gran prestigi. El 1432 fou nomenat vicari general de la província d’Aragó i Catalunya.
(Vic, Osona, 1864 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte i religiós del Cor de Maria.
Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l’església del Cor de Maria, a Buenos Aires.
Anselm Forcada (Catalunya, segle XVII – Montserrat, Bages, 1675) Monjo de Montserrat. És autor d’una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà.
Josep Forcada (Barcelona, segle XVII) Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general.
(Barcelona, 1898 – 1974)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
(Tarragona, s XIV – s XV)
Frare dominicà. Fou deixeble de sant Vicent Ferrer. El 1412 fou elegit provincial d’Aragó i inquisidor.
Excel·lí com a teòleg.
(Catalunya, segle XIX – Cuba ?, segle XIX)
Metge. S’establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi.
Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878).
(Barcelona, segle XVI)
Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, on féu tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555). Tres vidrieres i el retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també és probablement obra d’ell (vers 1559).
Fou el pare de Jaume Fontanet (Ivorra, Segarra, segle XVI – Barcelona, vers 1550) Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, a Sant Jaume i Sant Francesc. El retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també són probablement obra seva.
(Catalunya, segle XIX)
Dibuixant i projectista. Són molt notables els seus projectes de mobiliari, que foren justament lloats.
Fou el pare de Manuel i de Francesc Fontanals i Mateu.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Traduí al català les obres llatines de Francesc Eiximenis Psalterium laudatorium (traducció acabada per l’abril de 1416 i publicada a Ginebra el 1495) i Expositio in psalmos paenitentiales.
(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)
Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.
Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel May; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.