Arxiu de la categoria: Biografies

Gallart -varis bio-

Deixa un comentari

Ambrós Gallart  (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648)  Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.

Antoni Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.

Cristòfol Gallart  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.

Joan Gallart  (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808)  Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.

Vicenç Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.

Gallac -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer de Gallac  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per la conquesta de València (1238) i a d’altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d’Albaida.

Bernat de Gallac  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria de Castella.

Joan Gallac  (Catalunya, segle XV)  Vice-conseller de Joan II el Sense Fe. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua.

Galindo -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Galindo  (Barcelona, segle XVIII)  Frare predicador. Publicà alguns dels seus sermons.

Josep Galindo  (Catalunya, segle XIX)  Actor teatral. Un dels que més destacaren a Barcelona durant el primer terç del segle XIX.

Galiana, Pere

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII – Montsant, Priorat, 1679)

Monjo cistercenc. És autor de diverses al·legacions sobre els drets de l’orde del Císter, sobre la militar de Montesa, i d’un Examen de la verdad en defensa de las autoridades apostólica y real.

Galí i Ramoneda, Ignasi *

Deixa un comentari

Compositor català, més conegut per Ignasi Ramoneda (1735-81).

Galí -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Galí  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.

Jeroni Galí  (Barcelona, segle XVI)  Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.

Joan Galí  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1821)  Religiós observant. Destacà com a teòleg.

Galera, B. de la *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor català Baltasar Ragon i Petit (1885-1958).

Galceran i de Gálvez, Lluís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

És autor de Vida de varios monjes ilustres en santidad o letras de l’esmentat monestir.

Galceran i Calbetó, Avel·lí

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 octubre 1879 – març 1949)

Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats.

Galceran -varis bio-

Deixa un comentari

Galceran  (Mataró, Maresme, segle XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

Antoni Galceran  (Catalunya, segle XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

Carles Galceran  (Barcelona, 1858 – segle XIX)  Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

Josep Galceran  (Catalunya, segle XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.