(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Argenter. Establert a Barcelona, on destacà al primer quart del segle XVII.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Argenter. Establert a Barcelona, on destacà al primer quart del segle XVII.
(Perpinyà ?, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVII)
Militar. Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà (1640). Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà.
Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces. Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc.
En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits entre els francesos.
(la Corunya, Galícia, 1812 – Madrid, 1878)
Militar. Revoltat el 1868, s’oposà a l’alçament federalista de la Bisbal (1869).
Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870).
(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.
Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.
(Barcelona, 1660 – 1725)
Compositor. Fou cantor de la seu de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia Desconfiada.
Compongué música religiosa.
(Catalunya, segle XV)
Poeta. És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896.
(Barcelona, segle XIX – 1899)
Erudit. Publicà alguns opuscles referents a la història de la cereria a Catalunya.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare templer. El 1309, decretada la dissolució del Temple, dirigí amb el seu comanador, Ramon Anglès, la dura resistència del castell de Cantavella contra les forces reials, davant les quals hagué de capitular finalment.
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302).
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Durant el regnat de Jaume II el Just, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials.
(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)
Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.
De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.