(Catalunya, segle XI)
Dama. Era filla de Folc, senyor del castell de Port. Fou la segona muller de l’ambiciós Mir Geribert.
Els seus fills foren Bernat, que morí amb Mir Geribert el 1060, Gombau Mir i Arnau Mir.
Guisla
5 Respostes
Arxiu de la categoria: Biografies
Guiomar de Portugal
(Portugal, 1468 – Sogorb, Alt Palància, 1 agost 1516)
Infanta. Era la muller de l’infant Enric “Fortuna”, el qual la sobrevisqué sis anys. Compartí el destí atzarós del seu marit. Fou enterrada a Poblet.
Fill seu fou Alfons d’Empúries.
Guimerà -varis bio-
Guerau de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.
Jaspert de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller dels Guimerà de Ciutadilla. Fou defensor de la Força de Girona el 1462, contra l’exèrcit de la Generalitat que comandava el comte de Pallars. Fou declarat enemic de la terra.
Manuel de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponça (1435).
Guimerà, Bernat de -varis-
Bernat de Guimerà (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d’Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III el Cerimoniós contra els rebels Arborea.
Bernat de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.
Guillén de Mazón, Antoni
(València, finals segle XVIII – Bordeus ?, França, 1835)
Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona “Diario Constitucional” i “Indicador Catalán”, i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses.
L’any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França.
Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.
Guillemó
(Catalunya, segle IX)
Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona.
Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d’Aissó el 826-827, lluità contra l’autoritat de la corona franca.
Guillem i de Suárez, Antoni
(Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)
Professor mercantil. Fou catedràtic de càlcul mercantil a Tarragona.
Publicà alguns llibres de la seva especialitat.
Guillem Albert
(Catalunya, segle VII – Barcelona, 663)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Assistí al concili de Toledo, on atacà l’arrianisme.
Prengué grans mesures per moralitzar la vida a la seva diòcesi.
Guillem I de Tolosa
(Borgonya ?, França, vers 750 – Gel·lona, França, 28 maig 812)
“el Sant” Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània. Fou conseller de Lluís el Piadós, a qui acompanyà en la conquesta de Barcelona (801).
Fou venerat com a sant i canonitzat el 1066.
Guillem de Ribagorça -varis-
Guillem I de Ribagorça (Catalunya, segle X – després 975) Comte de Ribagorça (947-975). Fill de Miró I i de Gemona. Governà sempre amb el seu pare i, a la mort d’aquest, amb el seu cosí germà, Ramon III de Ribagorça. S’encarregà de la part oriental del comtat.
Guillem II de Ribagorça (Ribagorça, segle X – Vall d’Aran, 1017) Comte de Ribagorça (1011-17). Fill natural del comte Isarn I. Governà el comtat en quedar vídua la seva tia Toda. Morí assassinat pels aranesos.
