(Castelló de Farfanya, Noguera, 9 octubre 1886 – Santiago de Xile, Xile, 22 novembre 1942)
Escriptor i periodista. Col·laborà a diverses publicacions.
Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l’actualitat política.
(Reus, Baix Camp, 18 novembre 1877 – Barcelona, 30 novembre 1913)
Compositor. Autor d’obres corals i de peces per a piano. Cultivà la sarsuela: Nieves (1901) i El derribo del Paralelo (1905).
Escriví sardanes d’una qualitat notable.
(Barcelona, 1909 – 2001)
Ceramista. Seguí el tipus tradicional català. Ha exposat individualment a Barcelona (1941 i 1945).
Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona.
Francesc Guiu (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.
Joan Guiu (Barcelona, segle XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.
Josep Guiu (Catalunya, segle XVIII) Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.
Pau Guiu (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.
(Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)
Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires.
Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.
(Catalunya, segle XVI)
Pintor. És autor de sis quadres per a l’altar nou de la parròquia de Reus, pintats entre 1560 i 1579.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.
(Catalunya Nord, segle XI – 1102)
Comte de Rosselló (1070/74-1102). Fill de Gausfred II. Firmà amb Ponç I d’Empúries una convinença (1075) segons la qual quedaven establertes les obligacions i els drets de cadascú.
A Guislabert li foren reconeguts part del bisbat d’Elna, dels castells de Salses, Rocabertí, Rocamora, Ultrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat de la ciutat d’Empúries i del vescomtat de Rosselló, i també les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet.
(Catalunya Nord, segle X – 1013)
Comte de Rosselló (991-1013). Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries–Peralada.
Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda. Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà.
