Nom que prengué en esdevenir duc de Vilafermosa el lloctinent de Catalunya, Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea.
Aragó de Gurrea, Carles d’ *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Aragó, Napoleó d’
(Sicília, Itàlia, 1288 – segle XIV)
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i de la siciliana Gerolda. Mai no fou admés pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II.
Alfons III el Benigne, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332). Pere III el Cerimoniós li confià alguna missió al Marroc.
Aragó, Joan -militar-
(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)
Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.
Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.
Aragó, Joan -arquitecte-
(Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)
Arquitecte i matemàtic. Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca.
Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx (1727-30).
Aragó, Jaume (I) d’ -baró d’Arenós-
(País Valencià, segle XV – Xàtiva, Costera, 1465)
Fill natural del duc Alfons II de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós. Intervingué en les empreses italianes d’Alfons IV el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435).
Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II el Sense Fe fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei.
Fou el pare de Jaume (II) d’Aragó.
Aragó, Jaume d’ -Sicília-
(Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – 1350/51)
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i d’una siciliana anomenada Lucrècia. Vers l’any 1323 lluità a la conquesta de Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332.
El 1333 fou enviat a Sardenya per Alfons III el Benigne, on fou veguer de Càller (1337-41). Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de Sardenya (1347-48).
S’havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.
Aragó, Jaume -escriptor-
(Estagell, Rosselló, 10 maig 1790 – Rio de Janeiro, Brasil, 27 novembre 1855)
Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral.
A més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).
Aragó, Francesc
(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)
Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.
Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.
Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).
Fou el pare del pintor Alfred Aragó.
Aragó, Esteve
(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)
Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.
Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.
Aragó, Alfred
(París, França, 1816 – 1892)
Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres.
Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic. Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.
