Arxiu de la categoria: Biografies

Factor i Estanya, Pere Nicolau

2 Respostes

(València, 29 juny 1520 – 23 desembre 1583)

Pintor, escriptor místic i sant. Pertanyé a l’orde franciscà observant (1537), exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València (1538-82) i del Principat (1582-83).

Com a pintor, possiblement fou deixeble de Joan de Joanes. Conreà un estil impregnat d’art rafaelista, però exempt de vigor, malgrat el seu domini del dibuix. És autor d’una Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València), Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí (descalzas Reales, Madrid) i d’uns frescos del convent de Jesús a València.

Excel·lí en la il·luminació de llibres de cor (Diürn, de Lluís Bertran). Conreà també, en llatí i en castellà, la poesia, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual.

Fou beatificat el 1786 per Pius VI. Festa: 14 de desembre.

Facio, Bartolomeo

Deixa un comentari

(Spezia, Ligúria, Itàlia, vers 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457)

(o Fazio)  Historiador i humanista. Ambaixador de Gènova prop d’Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d’aquest i historiador reial.

És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae.

Hom l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.

Faci, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, 1795 – 1857)

Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.

Fabuel, Gil

Deixa un comentari

(Xulella, Serrans, segle XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)

Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d’ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).

Fabresse, Andreu

1 Resposta

(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)

Músic i compositor. També conegut per Joan Morata. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular.

Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d’un centenar), entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica.

Fàbregues i Sintes -germans-

1 Resposta

Bernat Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

Salvador Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1841 – 1913)  Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

Pau Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:

  • Joan Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

Fàbregues, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1787 – 1857)

Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

Fabregat i Moliner, Domènec

Deixa un comentari

(Torreblanca, Plana Alta, 3 agost 1735 – Palma de Mallorca, 1812)

Frare mercenari. Fou elegit provincial de València el 1790 i general de l’orde el 1801.

Es retirà a Mallorca a causa de la invasió francesa, la qual produí una prolongació del seu generalat.

És autor d’una Exposición sobre los salmos de David.

Fabregat i Forés, Cristòfor

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 13 octubre 1734 – València, 23 desembre 1809)

Metge. Va escriure diverses obres sobre medicina, però el seu Tratado sobre asfixia (1775) li donà una gran notorietat.

Fabregat, Josep Joaquim

Deixa un comentari

(Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)

Gravador. Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando (1772), entitat de la qual fou membre. Fou també acadèmic de Sant Carles (1781).

Director de gravat de l’Academia de Méjico (1786), hi desenvolupà una tasca positiva. Féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i il·lustrà llibres, com el Viaje de España, de Ponz.