(Illes Balears, 1778 – Valldemossa, Mallorca, 1859)
Caputxí. Conegut com a fra Antoni de Mallorca. Publicà una adaptació mallorquina de l’obra de Jaume Pontí Conversa de Isidro amb lo seu sr. Rector, sobre s’origen de reconfesió (1844).
(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)
Família de llibreters i impressors.
L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI) Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:
Pere Guasp i Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Guasp (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.
Melcior Guasp i Pro (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.
(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)
Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.
Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).
En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.
Ha preparat les edicions de les obres de Vicent Venceslau Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).
(Alacant, 19 gener 1872 – 13 juliol 1946)
Escriptor i advocat. Fou membre corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid. Presidí la Comissió Provincial de Monuments d’Alacant. Fou governador civil de Valladolid. Actuà de mantenidor als Jocs Florals d’Alacant el 1934.
És autor de les obres Després de les Fogueres (1934), Gastronomía alicantina (1936, amb reedicions de 1944 i 1959) i Platos de guerra (1937), a més d’altres escrits breus i discursos.
(Alaior, Menorca, 23 gener 1830 – París, França, 19 juliol 1897)
Metge i erudit. Doctorat en medicina a Montpeller (1853) i en lletres a París. Estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit, i col·laborà en diverses revistes franceses.
Adscrit al corrent positivista, va escriure diversos articles defensant aquesta línia a “Revue Philosophique”. Durant el període 1890-92 col·laborà a “L’Avenç”.
Les seves obres principals són: De la prostitution en Espagne (1857), La médicina a travers les siècles (1865), Un mois à Minorque (1868), Une excursion en Catalogne, Valence, et aux iles Baléares.
Traduí al francès i publicà a París Lo somni, de Bernat Metge.
Veure> Guillem de Saguàrdia i de Canet (noble català dels segles XIII i XIV).
(Palma de Mallorca, 1594 – 1655)
Poeta en castellà. Doctor en teologia, fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres. Nomenat canceller del seu bisbat, retornà a Mallorca, on obtingué una canongia (1644).
Publicà diversos poemes, com La Oronta (Nàpols, 1637), El Cadmo (1639), Marte en la paz (Palma de Mallorca, 1646), extens poema heroic, i El ensayo de la muerte (1650, 1765, 1812).
(Barcelona, 1944 – 1986)
Actor, productor i director teatral. Nét d’Adrià Gual i Queralt.
(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)
Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).
Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).
(València, segle XVI – segle XVII)
Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l’àrab i de l’hebreu, així com pels seus sermons.
És autor d’una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).
