(Palma de Mallorca, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Mallorca. Bon llatinista, fou comissionat per a revisar els textos a publicar del concili de Trento.
És autor d’una obra filosòfica editada a Bolonya el 1551.
(Rosselló ?, segle XVIII – Lió, França, 1793)
Eclesiàstic. Fou el darrer abat de Sant Martí del Canigó (1779-83). Fou vicari de l’arquebisbe de Tolosa (Llenguadoc).
El 1791 es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat. Fou executat pel comitè revolucionari de Lió.
(València, 6 gener 1923 – 4 agost 2022)
Metge i científic. Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York.
Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica.
Fou proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica.
(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)
Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).
El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.
Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – 1698)
Gramàtic. Era conegut també pel seu segon cognom.
Les classes que donava a la seva vila natal eren molt concorregudes per alumnes que venien de lluny, atrets per la seva fama.
(País Valencià, segle XVIII – 1766)
Pintor. Fou una curiosa figura de formació autodidacta, que començà a adquirir fama venent pels pobles les seves pròpies obres.
(València ?, segle XVI)
Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (vers 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino.
Encara que palesa la influència de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.
(Barcelona, 1855 – 1885)
Periodista i hebraista. Mort encara jove.
(Tuïr, Rosselló, 1 novembre 1909 – Perpinyà, 22 octubre 1982)
Polític i advocat. Des del 1934 exercí a Perpinyà. Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, i fou reelegit diverses vegades.
Presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló.
