(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.
Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.
Antoni Guerau (País Valencià ?, segle XV) Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.
Antoni Guerau (Palma de Mallorca, segle XVII – 1657) (o Garau) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.
(País Valencià, segle XVII)
Pintor. Era deixeble d’Esteve Marc.
(País Valencià, segle XVII)
Arquitecte. Especialitzat en obres hidràuliques, el 1686 realitzà el primitiu projecte del port de València.
El 1676 féu el d’un canal navegable entre el Grau de València i els ponts del Túria, al costat de les muralles de la ciutat.
(València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)
Frare dominicà. Fou home de gran activitat missionera.
Exercí el càrrec de vicari general a les illes Filipines. Deixà un epistolari d’interès.
(València, 1879 – 1950)
Periodista i poeta. Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana.
Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.
Fou el pare de Guillem Guastavino i Gallent.
(València, 24 octubre 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 23 març 1977)
Escriptor i bibliotecari. Fill de Severí Guastavino i Robba. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona.
El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques d’aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.
Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d’altres sobre les festes de Moros i Cristians.
(Palma de Mallorca, 1849 – 1924)
Polític i advocat. Cap del partit maurista de Mallorca, fou diputat provincial (1879-90), alcalde de Palma (1888-90) i diputat a corts el 1893.
Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes Balears i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns.
(Alaró, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1976)
Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920.
Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat (1946).
Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del “Diario Balear”, més tard “El Diario de Palma”. Féu d’impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865.
Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n’adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l’impressor Tomàs Amorós.
L’empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52).
Són famoses les xilografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa.
