(Fraga, Baix Cinca, segle XVIII – Franja de Ponent, segle XIX)
Guerriller carlí. Participà en la guerra del Francès. Lluità després a la primera guerra carlina.
No accepta la pau de Vergara (1839) i resistí a Castellot contra els generals Espartero, Concha i Dulce, fins que hagué de rendir-se (març 1840).
(Santa Margalida, Mallorca, 4 octubre 1880 – Madrid, 10 març 1962)
Financer. Inicià la seva fortuna a partir del negoci familiar March Germans, dedicat a la compra i venda de productes agrícoles i ramaders, i amb el tràfic de tabac a tot el Mediterrani. L’any 1909 obtingué la concessió del Monopoli del Tabac del Marroc, en competència amb la Régie Française des Tabacs.
La Primera Guerra Mundial li proporcionà substanciosos beneficis: assegurances marítimes, transports, etc, en estret contacte amb els aliats. L’any 1926 fundà la Banca March.
Des del primer moment s’oposà a la República. Posteriorment fou processat i condemnat, però va evadir-se aviat de la presó de València. Durant la guerra civil, donà suport financer al règim de Franco. La seva consolidació com a financer de categoria internacional, a partir del 1931 ja fou definitiva.
L’any 1955 establí la Fundació March d’ajut científic i cultural, similar a les de Rockefeller i Ford. La dotà amb un capital inicial de 400 milions de pessetes, que passà a 2.000 milions pocs dies abans de morir, a conseqüència d’un accident d’automòbil.
Fou el pare de Joan March i Servera.
(València, 1633 – Castelló de la Plana, 14 juliol 1706)
Frare agustí. Cosí d’Acaci. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde.
És autor de sermons publicats i d’una Elección conceptuosa de algunos santos y asuntos diferentes (1698).
(València, 1586 – Alacant, 27 maig 1665)
Prelat i frare dominicà. Cosí de Dionís. Es doctorà en arts i teologia a la Universitat de València, de la qual seria catedràtic. Fou confessor del virrei marquès de los Vélez, així com definidor i vicari general.
El 1660 fou nomenat bisbe d’Oriola. Actuà de mitjancer a la rebel·lió d’Elx contra el nou senyor de la ciutat, el duc de Maqueda.
És autor d’unes Resoluciones morales (1656), d’un escrit sobre el tercer sínode celebrat a Oriola al seu temps, i del manuscrit De censuris et sacramentis.
(València, 1556 – segle XVI)
Historiador. És autor d’una crònica del regne de València. Fou jurat de la seva ciutat i més tard diputat de la Generalitat Valenciana.
(València, vers 1584 – Bay, Filipines, 1644)
Religiós agustí. Exercí diversos càrrecs dins el seu orde. Passà a les Filipines el 1624, on fou prior del convent de Manila i missioner actiu a l’illa de Luzón.
Escriví dues obres pietoses, una en castellà i una altra en tagal, que no serien publicades, ja que desaparegueren els manuscrits arran de les incursions angleses de 1764.
(Saxònia ?, Alemanya, segle XIV – València, 1410)
Pintor. Actiu a València entre el 1393 i el 1410. Se’l considera el fundador de l’escola valenciana, que representà la tendència gòtica internacional.
Li són atribuïts dos dels més importants retaules valencians de la primera meitat del segle XV: el gran Retaule de Sant Jordi, que es conserva el Museu de Victòria i Albert, de Londres, i que representa amb gran dinamisme escenes de la vida del sant, i el Retaule de la Santa Creu (vers 1403).
(Maó, Menorca, 1591 – Palma de Mallorca, 27 maig 1688)
Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l’Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana.
Publicà l’edició crítica de l’Ars Generalis ultima (1645) i de l’Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Ramon Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673).
(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, 1796)
Poeta. Escriví La rani-ratiguerra (1790), Versos a los terremotos de Orán, Égloga a la muerte de la duquesa de Frías, la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia.
Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués (1791-95) les Trobes de Jaume Febrer.
