Arxiu de la categoria: Biografies

Marc i Almenara, Blanquina

1 Resposta

(València, 1473 – la Llosa de Ranes, Costera, 1508)

Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici.

El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-. Morí de pesta, amb una filla seva.

El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella.

Fou la mare del filòsof Joan Lluís Vives, el qual l’al·ludí afectuosament en la seva Institutio feminae christianae (1523).

Marc, Esteve

5 Respostes

(València, vers 1590 – 1668)

(o March)  Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente i adscrit al barroc valencià. La seva pintura es caracteritzada per la complexitat de la composició, que generalment inclou molts personatges en actituds violentes.

Fou un excel·lent autor de batalles que conreà també la pintura religiosa, com ho proven les seves obres Pas del Mar Roig, Retrat de Juan Bautista de Mazo, La Santa Cena que es troben en el Museu del Prado de Madrid, en el Museu de Belles Arts de València (una sèrie de batalles) i a l’Acadèmia de San Fernando. És també autor d’alguns retrats.

El seu fill i deixeble fou Miquel Marc (València, 1633 – 1670)  (o March)  Pintor. Anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta. Com el seu pare, fou pintor de batalles, però sobresortí amb obres de temàtica religiosa i amb natures mortes. És autor de la Degollació dels innocents, la Coronació del Senyor i Sant Antoni i Sant Bartomeu en el martiri. El seu estil segueix la tradició d’Orrente i de Ribera.

Maravall i Casesnoves, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 12 juny 1911 – Madrid, 19 desembre 1986)

Historiador. Catedràtic, des del 1953, d’història del pensament polític a la Universitat de Madrid.

Ha publicat entre d’altres: Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento (1960), Comunidades de Castilla (1963), Estudios de historia del pensamiento español (1967), La oposición política bajo los Austrias (1972), Poder, honor y élites en el siglo XVIII (1979) i Utopía y reformismo en la España de los Austrias (1982).

Manzanares, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 28 agost 1953 – )

Mestre. Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà.

Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana.

Fou el primer secretari de la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i fou vicepresident del Centre Cultural Català.

El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I.

Manzanares, José Mari

1 Resposta

(Alacant, 14 abril 1953 – Càceres, Extremadura, 28 octubre 2014)

(Josep Maria Dols i Abellan) Torero. Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant i de mans de Luis Miguel Dominguín.

Ha practicat un toreig de gran qualitat artística, fet que l’ha convertit en una de les grans figures del toreig.

Manunta i Baldino, Francesc

Deixa un comentari

(l’Alguer, 24 novembre 1928 – 13 gener 1995)

Poeta i sacerdot. Guanyador de la primera beca Recasens (1959) per a una estada al Principat. Dirigí un seminari de missions al Brasil.

Autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). Ha publicat poemes lírics (Les veus, 1970).

Manresa i Montserrat, Andreu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1955 – )

Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973.

Ha estat redactor del setmanari “Cort”, del diari “Baleares” i del “Diario de Mallorca”, i director de Ràdio Nacional d’Espanya a les Illes Balears (1986-87) i a Catalunya (1987-90).

Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular (1979-83) i del Govern Balear (1983). Des del 1990 fou redactor delegat del diari “El País” a les Illes Balears.

Fou un dels promotors i impulsors del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) que en el seu congrés constituent (2000) l’elegí secretari general de l’entitat.

Manresa i Martorell, Joan

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1942 – )

Escriptor. És autor del reculls poètics Un, altres vegades (1999, Premi Ciutat de Palma 1964), Res no hauré fet (1972), Menjar-se les prunes amb la pell (1980), entre d’altres.

Divulgador radiofònic de la música de la Mediterrània, ha escrit els llibres 25 anys de la Nova Cançó a Mallorca (1987) i la biografia Maria del Mar Bonet (1993).

Manno i Díaz, Josep

Deixa un comentari

(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)

Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.

Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.

És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

Manises, Atanasi de *

Deixa un comentari

Veure> Vicent Soler i Royo  (missioner caputxí valencià, 1870-1930).