(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Pintor. Conreà la pintura religiosa dins un estil més aviat convencional.
Marés, Carles
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Marcoval, Josep
(País Valencià, segle XVIII – Rossell, Baix Maestrat, 1834)
Guerriller carlí. Col·laborà amb el baró d’Herbers en l’aixecament carlí al País Valencià (1833).
Afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides valencianes, amb l’aprovació de Ramon Cabrera. Poc després fou pres i afusellat.
Marcos i Cano, Darius
(Sogorb, Alt Palància, 21 octubre 1887 – Tolosa, Llenguadoc, 10 gener 1940)
Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d’Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935).
Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d’Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d’Obres Públiques durant tota la guerra civil.
Marcolan *
Pseudònim del periodista valencià Silvestre Verdú i Verdú (1871-1957).
Marco i Sanchis, Josep
(València, 13 març 1830 – Madrid, 2 novembre 1895)
Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns “Pro Patria” i fundà la revista “España Musical y Literaria”.
Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc.
Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública.
Marco i Nadal, Enric
(València, 3 maig 1913 – 13 novembre 1994)
Polític. Secretari general de la CNT (1946-47). Condemnat a mort l’any 1947, li fou commutada la pena i restà empresonat 17 anys.
El 1965 negocià una possible col·laboració entre anarcosindicalistes i la CNS.
És autor de Condenado a muerte. Trazo autobiográfico (1966).
Marco i Miranda, Vicent
(Castelló de la Plana, 20 març 1880 – València, 23 desembre 1946)
Polític. Regidor per València i diputat provincial de nomenament governatiu (abril 1931).
Fou diputat a corts els anys 1931 i 1933, i també el 1936 com a membre i fundador de l’Esquerra Valencianista.
Marco i Marco, Sixt
(Elx, Baix Vinalopó, 25 gener 1916 – 13 gener 2002)
“Sixto” Pintor. Ha obtingut premis d’importància. Ha exposat a Alacant i Barcelona i també a diverses ciutats d’Espanya, França i Holanda.
Fou membre del Grup d’Elx.
Marco i Díaz-Pintado, Francesc
(València, 3 octubre 1887 – Xàbia, Marina Alta, 1980)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d’escultura decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València.
Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l’escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a Joaquim Agrassot i Antoni Muñoz i Degrain (València), Jesús Nazareno (Sevilla) i El misterio de la lanza (Màlaga).
Marco i Baidal, Jaume
(Benissa, Marina Alta, 1903 – València, 1979)
Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València.
Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.
