Arxiu de la categoria: Biografies

Matas i Palou, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1956 – )

Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Illes Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria.

Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del Govern Balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient, i després tornà a ser president del Govern Balear fins el 2007.

Degut a diversos procesos per malversació, suborn i prevaricació l’any 2012 fou condemnat a presó, a la qual ingressà el 2014.

Matas i Jordà, Rodolf

Deixa un comentari

(Bonnet Carré, EUA, 1860 – Nova Orleans, EUA, 1957)

Cirurgià. Fill de pares catalans. D’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols. En doctorà en medicina el 1880 a la Universitat de Luisiana. El 1924 fou elegit president del Col·legi Americà de Cirurgians.

Publicà més de 400 articles sobre cirurgia en revistes professionals. La seva anomenada és deu principalment al fet de descriure un nou procediment de tractar l’aneurisma, conegut amb el nom d’operació de Matas-Bickman o endoaneurismoràfia.

Matas, Bernat

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIX)

Escultor. Deixeble d’Antoni Llabrés.

Entre les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Caterina Tomàs (Sóller, església de Jesús) i del B. Nicolau (Palma de Mallorca, les Òrfenes).

Mataix i Soler, Santiago

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1871 – València, 6 juliol 1918)

Periodista i polític. Estudià dret a València i se’n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l’introduí a l'”Heraldo de Madrid”.

Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant.

Dirigí el “Diario Universal” de Madrid, el qual deixà per fundar “El Mundo”.

Mata i Parreño, Consol

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 1954 – )

Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professora d’arqueologia des del 1988.

Ha centrat la seva investigació en l’estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions (el Puntal dels Llops, Los Villares) i treballs de prospecció (Plana d’Utiel, Camp de Túria).

Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia): origen y evolución de la cultura ibérica (1991) i El Vino de Kelin: introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel (1997, en col·laboració). L’any 2002 publicà, en col·laboració, la important monografia El Puntal dels Llops. Un fortín edetano.

Mata I de Bigorra

1 Resposta

(França, segle XIII – abans 1273)

Vescomtessa de Marsan i comtessa en part de Bigorra (1251-abans 1273) i vescomtessa de Bearn. Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.

Fou casada (1240) amb el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primer muller i a qui aportà el seu patrimoni.

Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió a Enric III d’Anglaterra.

Mata, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Pintor. Documentat des del 1566. Fou pintor de la ciutat de València, càrrec que renuncià l’any 1595.

La Generalitat Valenciana li encarregà la decoració de la sala de l’Estudi Major (1580) i les pintures murals de la Sala de Corts (Comptadors per a les Viles Reials, 1580), obra destacada del Renaixement valencià.

Massutí i Alzamora, Miquel

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1902 – Palma de Mallorca, 11 febrer 1950)

Biòleg, pedagog i lul·lista. Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940. S’especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves.

De les seves obres es destaca Introducción al estudio del pláncton marino (1950), en col·laboració amb Ramon Margalef.

Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca; desplegà una tasca important de divulgació científica en col·legis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència.

Massot i Rodamilans, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Masot i Rodamilans (polític nacionalista català, 1900-88).

Massot i Planes, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)

Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.

Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.

Foren germans seus:

Melcior Massot i Planes  (Palma de Mallorca, 1870 – 1953)  Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.

Mercè Massot i Planes  (Palma de Mallorca, 1894 – 1981)  Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.