(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics.
Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636).
(Palma de Mallorca, 1798 – 1862)
Escultor. Es formà a Madrid.
És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim.
(València, 12 juliol 1618 – Madrid, 31 gener 1680)
Jurista i escriptor. Germà d’Isidor. Fou cavaller de l’orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d’Índies i del Suprem d’Aragó.
És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.
(Palma de Mallorca, 4 maig 1847 – 19 maig 1913)
Cantant. El 1869 debutà al Teatre Principal de Palma de Mallorca amb Linda di Chamonnix, de Donizetti. A partir del 1871 adoptà el pseudònim de Francesc Uetam.
Després d’actuar arreu dels Països Catalans, es presentà al Teatre Imperial de Petersburg (1877) on tingué el seu llançament internacional. Es retirà el 1903.
(València, 30 maig 1891 – Madrid, 22 novembre 1981)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Treballà al taller d’Alfred Badenes. Es traslladà a Madrid, on fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Ha obtingut bon nombre de premis.
És autor de diversos monuments, alguns d’ells a Cuba, així com el dedicat a Lluís Vives a Bruges (Bèlgica) en 1957. És també seu el relleu en marbre Cor de Jesús a l’ajuntament de València.
(Cuba, segle XIX – Palma de Mallorca, segle XX)
(o Matheu) Polític i periodista republicà. Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana.
Participà en l’organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l’illa.
Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà “La Voz del Pueblo” (1893) en un intent de revifar l’antiga Unió Obrera Balear.
(País Valencià, segle XIX)
Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta.
A més de l’edició de diverses obres, publicà periòdics com “El Cisne”, “El Mole”, “La Tribuna” i “La Perla”, tasca que continuà el seu fill Josep. Les seves filles editaren “El Avisador Valenciano”.
Fou el pare de Josep Mateu i Garín (València, segle XIX – Madrid, 1891) Impressor. Continua l’empresa familiar editant “La Esmeralda”, “La Ilustración Valenciana” i “El Rubí”, així com diversos llibres.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista. Fou comentarista dels Usatges de Barcelona.
(Illes Balears, segle XIV)
Arquitecte. Fou, durant molts anys, mestre major de les obres de la seu de Mallorca.
