Arxiu de la categoria: Biografies

Massot i Beltran, Guillem

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 3 gener 1842 – 7 abril 1900)

Músic. Professor de música i d’ensenyament primari, fou també mestre de capella de l’església de Sant Nicolau des del 1858.

És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all’antico.

Fou també autor d’obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.

Fou el pare de Melcior, Josep i Mercè Massot i Planes.

Massot, Pere

1 Resposta

(Mallorca ?, segle XIV – segle XV)

Arquitecte gòtic. Durant els anys 1401-07 fou mestre de les obres de la catedral de Palma de Mallorca. Sota la seva direcció (1406) foren aixecats els pilars del centre del temple.

Massot, Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Escriptor. El 1502 promogué a Palma de Mallorca un concurs poètic a honor de Ramon Llull. Durant l’acte de celebració llegí diverses composicions pròpies.

Massons i Nin, Francesc

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó.

Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales (Càller 1696) i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa (Càller 1712).

Massé, Ludovic

Deixa un comentari

(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)

Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.

És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).

Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.

Massanet i Verd, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 març 1865 – Sogorb, Alt Palància, 16 octubre 1911)

Prelat. Tingué diversos càrrecs eclesiàstic i sobresortí com a orador sagrat.

Fou consagrat bisbe de Sogorb el 1904.

Massanet i Beltran, Jeroni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1872 – 31 desembre 1934)

Polític i advocat. El 1914 fundà la societat Foment de Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas. Presidí el Foment en diverses ocasions, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal.

Polemista brillant, el moviment cívic que volgué impulsar es resentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques.

És autor de La reforma constitucional. Lo que se intenta y lo que debería hacerse (1929), on es mostra partidari de la descentralització administrativa, la puresa del sufragi i la llibertat d’expressió.

Masip i Navarro, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Macip i Navarro (pintor valencià, també conegut per Joan de Joanes, vers 1510-79).

Masdovelles, Bertran de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Masdéu i de Montero, Josep Antoni de

2 Respostes

(Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)

Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc.

La seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d’on passà a l’exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791).

Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l’exili i un tractat sobre teologia natural.