La Puebla de Arenoso (Alt Millars) Nom castellà de la vila i municipi de la Pobla d’Arenós.
La Puebla de Rocamora (Daia Nova, Baix Segura) Nom castellà del poble de la Pobla de Rocamora.
La Puebla de San Miguel (Racó) Nom castellà de la vila i municipi de la Pobla de Sant Miquel.
Albufera, al nord i la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
Veure> Joan Poculull (mercader i diplomàtic català dels segles XIII-XIV).
(Puçol, Horta, 25 octubre 1811)
(o de Sagunt) Fet d’armes de la guerra del Francès que tingué lloc vora aquesta població valenciana. Les tropes espanyoles comandades pel general Blake, sumaven 25.000 homes, mentre que les franceses, dirigides pel general Suchet, comptaven amb uns 22.000 homes.
Malgrat la diferència numèrica, els francesos, que disposaven d’abundant artilleria, guanyaren la batalla i prengueren posteriorment la ciutat de València.
Hi moriren 4.681 espanyols i uns 1.000 francesos.
Rodal, al sud-oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent.
(Onda, Plana Baixa, 17 juny 1940 – )
Pintor i ceramista. Residí a Barcelona. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha exposat a València i al Saló de Maig de Barcelona.
(València, 1743 – 1797)
Escultor. Fill d’un mestre d’obres. Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768. Sembla ésser que, encara deixeble, viatja a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena. El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit.
Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu. Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins a l’any 1793. Són coneguts els seus plets per qüestions de jurisdicció professional.
Entre les seves obres sobresurten els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc a les petxines de la seu de València, el grup La Fe i la Caritat a la façana de l’església del Temple i l’altar de Sant Vicenç al convent de Sant Domènec. Hom li atribueix obres també al monestir de Portaceli de València i a l’església de Santiago d’Oriola.
El seu fill i deixeble fou Josep Puchol i Padilla (València, 1774 – segle XIX) Escultor. Col·laborà repetidament amb el seu pare.
(València, 16 juny 1892 – Madrid, 29 juny 1965)
Actriu lírico-dramàtica. Debutà a Madrid el 1910. El 1912 anà a l’Argentina, on actuà diverses temporades.
En tornar a la Península estrenà El corregidor y la molinera de Manuel de Falla i El sapo enamorado de Pablo Luna. El 1918 anà als EUA i al Canadà. El 1921 formà amb el seu marit companyia pròpia.
Féu diverses pel·lícules dirigides pel seu fill Mariano Ozores: Las dos y media y veneno, Salto mortal, Alegre juventud, etc.
Caseria i partida, al sector oriental del terme, al vessant meridional del Maigmó.
Sigla del Partit Socialista de Mallorca (organització política, 1976- ).
