Poble (445 m alt) i cap del municipi, als Aspres, de població disseminada, centrat en l’església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica (segle XI), al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m), dominant la vall del riu del Bulès.
Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet, al vessant oriental de la qual i dins el municipi de Calmella, hi ha el santuari del Coll.
Veure> Santa Bàrbara de Pruneres (poble).
Hostal, vora el barranc d’Aljandar.
(València, 31 gener 1866 – )
Diari en castellà, fundat per Teodor Llorente i que encara s’edita. Periòdic conservador i portaveu dels interessos de la burgesia valenciana. Des del 1880 ha editat un almanac, que els primers anys fou una veritable revista cultural, econòmica i política.
Durant la guerra civil fou suspès, i en la seva impremta s’imprimí el diari “UGT-CNT”.
Representa un sentit espanyolista i ha organitzat campanyes valencianistes de caràcter anticatalà.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Veure> Santa Eulàlia de Provençana (barri).
Veure> Sant Martí de Provençals (barri i antic municipi).
(Palma de Mallorca, 1869 – 1993)
Societat de socors mutus que assolí una gran popularitat. Arribà a tenir més de 5.000 socis.
A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa, especialment amb l’organització dels balls de carnaval. També comptà amb un orfeó, i un teatre, després llogat com a cinema.
A partir del 1940, amb la implantació de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se, si bé conservà encara uns 400 socis.
(València, 1913 – 1951)
Empresa editorial. Continuadora de l’Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià). Fundada per Vicent Blasco i Ibáñez -que la dirigí- i pel seu gendre Ferran Llorca.
D’una gran producció, incloïa nombroses col·leccions de temes molt variats -literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona-, però cal destacar la de sociologia i filosofia, la de grans obres (entre altres, la Novísima geografía universal, de Reclus, i la Historia social de la revolución francesa, de J. Jaurès) i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe. Féu uns tiratges molt grans i a preus populars -amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia-.
A la mort de Blasco (1928), l’empresa continuà funcionant, però no publicà ja nous títols, exceptuant les seves obres pòstumes. El fons editorial fou segrestat després de la guerra civil, i tancà definitivament el 1951.
El 1967 aparegué una nova editorial amb el mateix nom, dirigida per Vicent Blasco-Ibáñez i Tortosa, que ha creat el premi literari Blasco Ibáñez per a novel·la castellana.
(País Valencià, segle XV – 1509)
Segon comte d’Almenara i d’Aversa. Participà molt activament en les bandositats del País Valencià contra Jaume d’Arenós i contra Pere Maça de Liçana. Col·laborà amb Joan II el Sense Fe i amb Ferran II el Catòlic.
Es casà amb Beatriu de Boïl i, després, amb Isabel Pérez de Calataiud.
Fou l’avi de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – 1574) Quart comte d’Almenara. El 1525 prometé vendre el comtat d’Aversa al napolità Mario de Lofredo. El succeí el seu fill Josep de Pròixida i de Borja.
(País Valencià, segle XIV – 1425)
Cavaller de l’orde de Montesa. Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs. Comanador d’Atzeneta i Perputxent (Comtat). elegit mestre per la comunitat (1409) i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció.
Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest. Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi. Recuperà la comanda i en fou després claver (1412).
