(València, 1825 – 1895)
Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.
Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).
(València, 1637 – 1678)
Pintor. Germà de Llucià i deixeble d’Espinosa. La seva obra acusa una marcada influència de Velázquez. Pintà natures mortes, ocells i temes d’inspiració religiosa.
L’any 1670 dirigia la decoració del convent de Sant Domènec de València, al qual deixà nombroses obres. També pintà quadres d’història.
(València, vers 1640 – vers 1680)
Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
És autor d’una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.
(València, 20 gener 1893 – 7 juliol 1955)
Poeta i gramàtic. Mestre nacional, poeta important (epígon de l’avantguardisme de Salvat-Papasseit en els llibres Vermell en to major, 1929; Rosa dels vents, 1930; El bes als llavis, 1934; El fang i l’esperit, 1952).
Va fer una tasca molt important com a pedagog de l’idioma en introduir el fabrisme al País Valencià, cosa que va assolir amb ampli assentiment de la intel·lectualitat del país reunida a instàncies d’ell mateix a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, tot bandejant així diversos intents secessionistes.
Va professar cursos de valencià a la Universitat de València i després de la guerra civil va idear i endegar els cursos de llengua valenciana a Lo Rat Penat, que van divulgar per tot el país la normalització fabriana, sàviament matisada per Manuel Sanchis i Guarner en el pla científic i per ell mateix en el pràctic, dins el qual li són degudes obres didàctiques molt eficaces.
Santuari, pròxim al nucli urbà, construït el 1720 (i restaurat posteriorment) en substitució d’un altre d’existent ja el segle XVI (dedicat a la Purificació).
Santuari (371 m alt), a la zona muntanyosa al nord de la vila, vora el límit amb el terme de Fanzara (Alt Millars).
El 1724 fou renovada la primitiva construcció medieval, per a la qual havia pintat una imatge del Salvador Joan de Joanes.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1685 – València, 1766)
Escultor. Deixeble de Josep Artigues a Xàtiva i de Lleonard Juli Capuç a València. Amplià estudis a Roma i per aquest motiu és conegut també amb el nom de Romà de València.
És autor de diferents imatges del Crist (convent de la Misericòrdia, València; Trinitaris descalços, València).
Sèquia de drenatge, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya.
(Palma de Mallorca, 1950 – )
Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1973), es doctorà el 1978. Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, en fou catedràtic de geografia humana.
S’ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població. Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca (1987).
(París, França, 5 abril 1845 – València, 14 gener 1923)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble de Rafael Montesinos. Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla. Fou professor i acadèmic de Sant Carles.
Conreà la pintura històrica –Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart (Museu d’Edimburg)-, el paisatge –Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons (Museu de Belles Arts de València)- i el retrat.
