(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
Rabell i Civils, Fundació Concepció
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Carrer de la Mar, el
Barri marítim, on es localitza la tradicional activitat pescadora; és un centre turístic important.
Tortorici, marquesat de
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1609, per Felip III, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii. Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597.
Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino. Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona.
Abarca de Bolea, Pedro Pablo *
Veure> comte d’Aranda (militar i estadista aragonès, 1719-98).
Ix -Alta Cerdanya-
(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)
Poble (1.154 m alt) i antic cap del municipi, situat a l’esquerra del Segre, a l’extrem de la segona terrassa fluvial.
Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu. Decaigué a partir de la fundació de Puigcerdà per Alfons I el Cast (1177).
L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic; conté les talles romàniques d’un Crist (segle XIII) i d’una Mare de Déu i un retaule gòtic de Sant Martí (segle XVI). Al Museu d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí.
Guadalop, el
(cast Guadalope) Riu (194 km), afluent de la dreta de l’Ebre, límit entre l’Aragó i la Franja de Ponent. Neix als contraforts de la serra de Gúdar, a la província de Terol.
Fins a Calanda transcorre per un profund fall amb congosts. En terres planes passa per Alcanyís i desemboca a l’Ebre més enllà de Casp.
Embassaments de Santolea, Gallifuén i l’Estanca d’Alcanyís, destinats a regadiu.
Tous, pantà de
(Millars, Canal de Navarrés / Tous, Ribera Alta)
Pantà al curs del Xúquer, situat prop de la confluència amb el riu Escalona. Tenia una capacitat prevista de 410 milions de m3. Serveix de contraenbassament al pantà d’Alarcón, i juntament amb els de Contreras i Forata havia d’evitar les oscil·lacions del cabal del riu.
La primera fase s’inaugurà el 1980, amb una capacitat de 51 hm3. En surt un canal que transvasa aigua al Túria (a Manises), per tal d’abastar València i regar unes 35.000 ha de la Ribera Alta.
Però a l’octubre de 1982 un aiguat en rebentà la presa i negà les dues riberes, fet que obligà a l’evacuació d’unes 100.000 persones. Se n’ha deturat la construcció de noves fases.
Ovís
Poble (fins al 1965 del municipi de Betesa), situat a la dreta del torrent d’Ovís, que davalla de la serra del Cis i aflueix al torrent d’Aulet per la dreta.
Zucaina *
Nom en castellà de la vila i municipi de Sucaina.
Zayyän ibn Mardanis
(País Valencià, segle XIII – Tunísia, 1270)
Darrer senyor musulmà de València (1229-38). Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abü Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a instal·lar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent.
Durant la campanya de Jaume I el Conqueridor a Mallorca féu diverses ràtzies (Peníscola, Ulldecona, etc), que no feren sinó precipitar la conquesta de València. Vençut a la batalla del Puig (1237), es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà.
Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre, i, havent aconseguit una treva de set anys, intentà, debades, de consolidar-se a diverses places (Alzira, Cullera, Dénia, Múrcia i Alacant), fins que, arran de les conquestes de l’infant Alfons de Castella (1243), s’exilià a la cort hàfsida de Tunísia, on morí.
Dades dels Països Catalans 