Arxiu de l'autor: DadesCat

Quant a DadesCat

Tota la informació i les dades de Catalunya (geografia, història, biografies, cultura, etc.)

Torrebonica

(Terrassa, Vallès Occidental)

Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h.

És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi.

Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

Torreblanca de Montserrat

(Vacarisses, Vallès Occidental)

Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.

Torreblanca, la

(Sant Just Desvern, Barcelonès)

Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.

Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.

L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.

Torreblanca

(Ponts, Noguera)

(o Torreblanca del Tossal)  Poble, fins al 1970 del terme del Tossal, a la dreta del Segre.

La seva església depèn de la parròquia del Tossal.

Torreblanca

(Castelldans, Garrigues)

Despoblat, a la vall del riu Set.

El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan segle XIII pertanyia al monestir de Poblet.

Torre Valentina

(Calonge, Baix Empordà)

Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.

Ha estat realitzada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch.

Torre Isabel, comtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López, en memòria dels serveis i mèrits del seu pare Llop Gisbert i Garcia-Tornel, director de l’hacienda de Cuba i director general de contribucions.

Ha passat als Moreu.

Torre i Sevil, Francesc de la

(Tortosa, Baix Ebre, 11 maig 1625 – Madrid, octubre 1679)

Escriptor. És autor de les obres Baraja nueva, Agudezas de Juan Oven i Luces de la aurora.

Torre Gironella, la

(Girona, Gironès)

Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.

Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.

Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval.

Torre Filella, camp d’urnes de

(Lleida, Segrià)

Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.

De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.

Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.