Arxiu de l'autor: DadesCat

Quant a DadesCat

Tota la informació i les dades de Catalunya (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Marmenuda, platja de

(Tossa de Mar, Selva)

Platja, al sector septentrional de la badia de Tossa.

Mariner i Cunill, Agustí

(Pontevedra, Galícia, 1937 – )

Escriptor. Llicenciat en ciències físiques i en filosofia. Estudià a Alemanya. Amb Raimon Galí, fundà l’Editorial Arc (1963-67).

Pensador religiós, espiritualista i humanista, ha publicat Les muntanyes ens parlen de Vós, Senyor (1963) i Heroisme com a estil de vida (1963).

Marinel·lo i Guardiola, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1772 – 1832)

Músic. Estudià a l’Escolania de Montserrat. Fou mestre de capella de Sant Feliu de Sabadell (1790 – vers1803) i de la col·legiata de Terrassa a partir del 1803.

Escriví música sacra.

Marinel·lo, Llàtzer

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Músic i frare jerònim. Estudià a l’escolania de Montserrat. Fou monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Era excel·lent intèrpret d’orgue i de fagot.

Marina de Sants, la

(Sants, Barcelona)

Un dels quatre barris en que fou dividit l’antic municipi el 1857.

El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial.

Marín i Magallon, Manuel

(Barcelona, 1866 – Madrid, 19 abril 1933)

Pintor. Fou professor de perspectiva a l’Escuela de Pintura y Grabado de Madrid, on s’establí. Es dedicà a l’escenografia.

Dirigí la decoració del Gran Teatre de la República, a Lisboa.

Marimon i Salvador, Felip

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, vers 1558 – Pèrfugas, Sardenya, 1613)

Traductor. Ingressà a l’orde de Montesa (1580), i gestionà la incorporació d’aquesta a la corona (1592); el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu.

Fou bisbe d’Empúries (1607-12) i de Sàsser (1612-13), a Sardenya.

De jove féu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili. Deixà escrits dos volums de sermons.

Marimon i Figueras, Josep

(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)

Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.

El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.

Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes. 

Marimon (varis)

Bernat de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.

Joan de Marimon  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

Simó de Marimon  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.

Marimon, Francesc (varis)

Francesc Marimon  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Sant Benet de Bages, Bages, 1742)  Frare benedictí. Es formà a l’Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d’algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.

Francesc de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortints davant la imposició del tribut anomenat “excusado”.