Arxiu d'etiquetes: Aragó (geo)

Maçana, la -Ribagorça-

Deixa un comentari

(Güel, Aragó)

Caseria, al límit amb l’antic terme de Roda de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena.

Llaguarres

6 Respostes

(Aragó)

Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça).

Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla.

A la vall baixa de l’Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres.

S’hi parla un català de transició.

Jusseu

3 Respostes

(Graus, Aragó)

Poble (778 m alt) de l’antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli. L’església parroquial és dedicada a sant Julià.

Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla.

Güel -Aragó-

2 Respostes

(Graus, Aragó)

Poble (737 m alt) i antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic del català.

És situat a la dreta de l’Isàvena, el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena (serra de Güel, 1.401 m alt).

De l’església parroquial del poble (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (segles XIII- XIV), actualment al Museu d’Art de Catalunya.

Graus -Aragó-

16 Respostes

(Osca, Aragó)

Municipi de l’antic comtat de Ribagorça.

Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l’aragonès.

Aguinaliu

2 Respostes

(Aragó)

(ant: Aguilaniu) Municipi de l’antic comtat de Ribagorça. Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el Jusseu.

Molt relacionat amb Graus i amb la zona aragonesa de la Ribagorça, s’ha mantingut, però, dins al bisbat de Lleida.

El 987, sota la dominació musulmana, conservava encara un nucli de cristians, els quals estaven sota l’autoritat judicial del prevere Fortuny, anomenat “jutge dels cristians del Lleidatà”, cas únic conegut en aquest període de jurisdicció eclesiàstica i civil a la zona esdevinguda després catalana.