(València, 1640 – Múrcia, 1707)
Pintor. Fou deixeble d’Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s’establí a Múrcia.
Fou influït per Mateu Gilart, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc.
Fill seu fou Llorenç Vila.
(València, vers 1640 – vers 1680)
Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
És autor d’una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.
(l’Alguer, 1580 – Càller, Sardenya, 1640)
Bisbe de l’Alguer (1621-27) i arquebisbe de Càller (1627-40). Fill de pare d’origen català. Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde.
És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino.
(Maó, Menorca, 1640 – Palma de Mallorca, 1714)
Frare franciscà. El 1688 fou nomenat postulador de la causa de canonització del beat Ramon Llull. Aleshores sojornà dos anys a Roma, però no féu reeixir el procés.
Excel·lí com a orador sagrat. Escriví obres teològiques en castellà i llatí.
(País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640)
Frare dominicà. Prengué l’hàbit el 1585. Després de viure a Barcelona, Tortosa i Saragossa, fou destinat a les missions de Pangasinan (Filipines). Es retirà després a Manila per manca de salut. Fou provincial de l’orde el 1618.
Després de nova estada a Pangasinan i d’altres missions, on es distingí, tornà a Manila, on fou rector de la universitat de San Tomás i prior del convent de Santo Domingo.
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
(Mur, Pallars Jussà, 1640 – Catalunya, 1733)
Escultor i tallista. Decorà l’església de Santa Maria d’Elx.
(Cervera, Segarra, segle XVI – Madrid, 7 desembre 1640)
Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Ocupà el càrrec de capellà del rei Felip IV. Més tard fou degà del capítol de Vic (1625) i mestrescola a Lleida (1639).
Treballà com a cronista del noble llinatge dels Queralt.
Els germans Anton i Joan eren fills de Pere Lacavalleria.
Anton Lacavalleria i Dulach (Barcelona, segle XVII) Impressor. Seguí el taller del seu pare i s’establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700.
Joan Lacavalleria i Dulach (Barcelona, 1640 – segle XVII) Impressor. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681).
Dades dels Països Catalans 