Arxiu d'etiquetes: 1640

Costa -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Costa (Catalunya, segle XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.

Guillem Costa  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d’Alfons III el Benigne a Sicília, tractant de deturar l’acostament d’aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d’Isabel, filla del rei Frederic III de Sicília.

Marià Costa  (Catalunya, segle XIX – 1857)  Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.

Ramon Costa  (Barcelona, 1640 – 1703)  Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l’orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.

Colomer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Castell, Antoni -farmacèutic-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1536 – Montserrat ?, Bages, 1640)

Farmacèutic. El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia.

El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios.

Morí als 104 anys.

Bertrolà, Carles

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Cambrils, Baix Camp, 16 desembre 1640)

Militar. Era sergent major de les forces que s’oposaren a l’exèrcit de Felip IV en el setge i presa de Cambrils.

Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressò al Principat.

Aiguaviva, Ramon d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Xerta, Baix Ebre, 1640)

Cavaller. Fou el primer dels caps catalans de noble llinatge que moriren a la guerra dels Segadors.

Era lloctinent de Ramon de Guimerà, cap del terç de la vegueria de Tortosa.

Morí heroicament en un enfrontament a Xerta amb les tropes castellanes del marquès de Los Vélez.

Guerau, Francesc

1 Resposta

(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)

Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador.

Escriví una sèrie d’obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.

Fluvià-Torrelles i de Llordat, Antoni de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1592 – Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1 febrer 1640)

Noble. Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià, de Montseny i de Sant Joan de Campins. Fou habilitat pel braç militar (1626).

Fou assassinat, a la capella de casa seva, assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, en negar-se (pel fet d’ésser exempt d’allotjament) a obrir-los les portes.

Aquest fou el primer dels grans fets de sang que donaren origen al Corpus de Sang, i fou recollit a la cançó popular Els Segadors.

Conreà la pintura (el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià).

Erill i de Sentmenat, Francesc d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 6 gener 1640)

Eclesiàstic. Essent abat de Sant Cugat del Vallès (des del 1618), pretengué la cancelleria de l’Audiència de Barcelona (1621), però trobà l’oposició del virrei duc d’Alcalà, motiu pel qual fou el dirigent de la campanya contra la continuació del seu virregnat. Nomenat, tanmateix, canceller de l’Audiència, més tard (1631) restà fidel als designis de Felip IV.

El 1634 es manifestà contra el Consell de Cent en les negociacions de l’impost del quint, i el 1639 desfermà una onada de terror damunt Barcelona d’acord amb el virrei de Santa Coloma, que havia de dur, l’any següent, a la Guerra dels Segadors.

Coll de Balaguer, batalla del -1640-

2 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, 10 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, que s’escaigué entre el Coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà.

Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils.

Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat.

Cambrils, setge de -1640-

4 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila.

Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15.

Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs.

El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.