(Cervera, Segarra, segle XVI – Madrid, 7 desembre 1640)
Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Ocupà el càrrec de capellà del rei Felip IV. Més tard fou degà del capítol de Vic (1625) i mestrescola a Lleida (1639).
Treballà com a cronista del noble llinatge dels Queralt.
(Cervera, Segarra, segle XVI – segle XVII)
Frare benedictí. Fou arquitecte oficial de la ciutat de València devers el 1590.
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
(Cervera, Segarra, segle XV)
Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l’elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s’associà la comunitat cerverina.
Potser fou fill seu, Cohen Cresques (Cervera, Segarra, segle XV) Membre distingit de la comunitat hebrea. S’encarregà de l’elogi fúnebre del rei Joan II de Catalunya, a la cort del qual havia gaudit d’alguna influència.
(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)
Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.
Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
(Cervera, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge de la comunitat hebrea, molt estimat del rei Pere III el Cerimoniós.
Aquest el dispensà de portar el distintiu que aleshores era obligatori als de la seva religió.
(Cervera, Segarra, 1909 – Catalunya, 1978)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona.
Ha destacat també com a dibuixant.
(Cervera, Segarra, 17 maig 1890 – Lleida, 2 març 1966)
Polític. Presidí la Joventut Republicana de Cervera i el Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana.
Per l’abril de 1931 proclamà la República a Cervera. Com a membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament en representació de Lleida (novembre 1932).
Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret.
S’exilià a França el desembre de 1938 i no retornà fins 10 anys després.
Dades dels Països Catalans 