(País Valencià, 1935 – 1937)
Partit polític d’esquerra. Nom de l’escissió que es produí en el si de l’Agrupació Valencianista Republicana disconformes amb la formació del Partit Valencianista d’Esquerra. Enric Bastit en fou la principal figura.
Va tendir a una aproximació, durant la guerra civil, al Partit Comunista d’Espanya.
(Catalunya, juny 1935 – 1939)
Grup polític, creat com a organització catalana de la Izquierda Republicana.
Hi convergiren el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Català d’Acció Republicana.
En foren dirigents Ramon Nogués i Biset i Faustí Ballvé que obtingueren escó, juntament amb Marcel·lí Domingo, en les eleccions del febrer de 1936 pel Front d’Esquerres de Catalunya.
(Barcelona, 1945 – 1947)
Revista clandestina en ciclostil. Publicada com a portaveu del Front Universitari de Catalunya.
Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats.
Publicà poc més de vint números.
(Barcelona, 18 febrer 1928 – 10 octubre 1934)
Setmanari d’esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà.
Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d’ERC, i amb la victòria electoral, s’estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d’aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i passà a representar les idees d’aquesta organització.
Suspès governativament pels fets del 6 d’octubre de 1934, va desaparèixer definitivament.
Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l’època i els principals polítics d’ERC.
Sigla del moviment polític català Nacionalistes d’Esquerra (1979-84).
(Catalunya, desembre 1979 – 17 juny 1984)
(NE) Moviment polític que englobà grups d’esquerra nacionalista del Principat.
Liderat per Jordi Carbonell, J.M. Espinàs, Magda Oranich, A. Artís i Gener i Armand de Fluvià, entre d’altres, defensà l’autodeterminació de Catalunya.
El 1985 es convertí en Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE), però una part, disconforme, fundà el Moviment d’Esquerra Nacionalista.
(Catalunya, 1961 – 1970)
(FOC) Organització política. Creada per un grup de joves ex-militants comunistes, catòlics progressistes i socialistes.
De fort contingut intel·lectual, va simpatitzar amb el moviment tercermundista i el maoisme, posicions teòriques que va defensar des de publicacions com “Revolució” (1961-62) o “Presencia Obrera” (1964-65). A la pràctica va actuar al si de la coordinadora de Barcelona de Comissions Obreres i al món universitari.
En van ésser membres destacats Alfons Carles Comín, Josep Antoni González i Casanova, Isidre Molas, Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall, entre altres.
En crisi des del 1969, el FOC s’esmicolà el 1970 després d’haver estat una notable escola de polítics i el gresol de molts grups d’extrema esquerra de la dècada següent.
(Catalunya, 4 febrer 1936)
Coalició electoral que triomfà en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Versió catalana del Front Popular espanyol, basà la seva campanya electoral en la defensa de l’amnistia política i social, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu.
Fou constituït per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.
(Catalunya, maig 1998 – )
(EUiA) Formació política. Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d’Iniciativa per Catalunya, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans.
Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució.
En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat.
No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya (1999) ni en les del congrés dels diputats (2000).
(Catalunya, desembre 1985 – 1987)
(ENE) Partit polític nacionalista català d’esquerra, favorable a l’autodeterminació.
Constituït per Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra Republicana i independents.
Amb el PSUC formà la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, i es presentà a les eleccions generals del 1986.
Dades dels Països Catalans 