(València, 1800 – 1861)
Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València.
Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).
(País Valencià, 1861 – 1881)
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
(València, 1825 – 1878)
Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.
Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.
Fou el pare de:
(Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló, 1861 – Perpinyà, 1912)
Militar i poeta. S’estigué molt de temps a les colònies. Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d’En Motes.
Ha deixat les obres La Guida i en Sazó (1906) i L’illa de vi (1908).
(Palma de Mallorca, 22 agost 1790 – Madrid, 16 juliol 1861)
Militar. Cinquè marquès de Campo Real (1831) i comte de Cabatillas. S’incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la Guerra del Francès; posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp.
Fou comandant general de Segòvia (1849) i membre del tribunal suprem de guerra i marina (1856).
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)
Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).
Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).
Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).
L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.
Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972) Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.
(Elx, Baix Vinalopó, 1861 – Alacant, 15 agost 1933)
Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques.
La seva tesi doctoral Los matrimonios consanguíneos, tingué un gran ressò jurídic.
(Madrid, 1861 – València, 1922)
Erudit. Fou arxiver a València.
Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).
(Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)
Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d’Albacete.
Publicà una obra de dret canònic.
(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14 octubre 1861)
Metge. Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama.
És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).
Dades dels Països Catalans 