Arxiu d'etiquetes: 1357

Vilaragut, Berenguer de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – 1357)

Noble. Fill d’un Berenguer. Fou conseller i lloctinent del rei Jaume III de Mallorca, al qual acompanyà (1327) a Barcelona per prestar vassallatge. El 1339 tornà novament a aquesta ciutat a causa de l’homenatge degut pel seu sobirà a Pere III el Cerimoniós. El 1344, a Llançà, caigué presoner dels homes del rei Pere, durant la guerra de despossessió empresa per aquest contra Jaume de Mallorca, monarca al que continuà servint fidelment després de la seva derrota.

Es casà dues vegades: primer amb Sança, filla natural del rei Sanç I de Mallorca, amb la qual tingué Violant de Vilaragut; i després es casà amb Francesca de Boïl, dama valenciana, amb la qual tingué Nicolau de Vilaragut.

Fenollet i de Canet -germans-

3 Respostes

Bertran i Galceran eren fills de Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx, i també germans de Pere (VII) i d’Hug de Fenollet i de Canet.

Bertran de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l’any següent acompanyà Pere III de Catalunya a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d’Alaró i senyor de la cavalleria de Masnou. Fou pare d’Esclarmunda de Fenollet.

Galceran de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1356/57)  Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l’orde de Sant Joan del Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l’armada de Gilabert (VI) de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l’administració.

Arenós -llinatge-

6 Respostes

(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XV)

Llinatge. Tingué com a feu la baronia d’Arenós (Alt Millars).

Iniciat per Eiximèn Peris d’Arenós  (Aragó, segle XIII – País Valencià, abans 1266)  (o de Tarassona)  Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i Múrcia. Aquest li concedí la baronia d’Arenós (1242). Fou el pare de:

  • Blai Eixímenis d’Arenós  (País Valencià, segle XIII)  Junt amb el seu germà Eiximèn, acompanyaren Jaume I de Catalunya en la seva visita a la frontera de Múrcia.
  • Eiximèn d’Arenós  (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Ferran Eiximenis d’Arenós i de:
  • Eiximèn Peris d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Conseller reial. Es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d’Almeria (1309), i en aquesta darrera morí.
  • Gonçalvo Eiximenis d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – 1357)  En 1291, amb els seus germans destacà al bàndol d’Entença-Xèrica. Es casà amb Timbor de Bellpuig i de Riusec i foren fills seus:
  • Pere Jordà d’Arenós i de Bellpuig  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  En 1288 serví Alfons II el Franc a la frontera de l’Empordà, en previsió de les incursions de Jaume II de Mallorca. L’any següent actuà intensament a les files de la Unió aragonesa, que l’imposà com a conseller del monarca. El 1309, sota el regnat de Jaume II el Just, fou un dels nobles destacats a la campanya d’Almeria.
  • Sanç d’Horta d’Arenós i de Bellpuig  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1324 anà a Sardenya amb un contingent de reforç tramès a l’expedició de l’infant Alfons. Quan aquest es coronà rei, el 1327, assistí a la cerimònia, a Saragossa. En 1332 posseïa terres a Sardenya, com a recompensa de la seva col·laboració a l’illa.

Marquet-Satrilla -varis-

Bernat Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.

Bernat fou l’avi de:

Bernat Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XV)  Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.

El seu germà Joan Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XV)  fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.

Maria de Luna (reina de Catalunya-Aragó)

Maria de Luna i de Got

(Aragó, 1357 – Vila-real, Plana Baixa, 29 desembre 1406)

Reina de Catalunya-Aragó. Primera muller de Martí I l’Humà, era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got. Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb.

El 1361 el rei Pere III el Cerimoniós concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor de Sicília. Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona.

En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I el Caçador, pel maig de 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència.

Afrontà, amb èxit, les dificultats dels primers moments, especialment la defensa de Catalunya contra la invasió de Mateu de Foix, que reivindicava la successió en nom de la seva muller Joana d’Aragó, filla de Joan I.

Amb el retorn del rei, el 1397, la seva intervenció en el govern dels regnes restà limitada a missions esporàdiques, com la pacificació de València, agitada per les lluites de bandositats, el 1404.

És famosa també la seva intervenció prop del seu parent el papa Benet XIII en pro d’una humanització de la condició dels remences, alhora que, en canvi, es mostrà intolerant amb els jueus.

Lopes de Ayerbe, Sanço

(Galeriana, Aragó, segle XIV – Tarragona, 22 agost 1357)

(o López de Ayerbe)  Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.

Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne. Pere III el Cerimoniós l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó.

Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita.

Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de les calendes.