Arxiu d'etiquetes: 1301

Alagó, Balasc d’ -varis-

6 Respostes

Balasc d’Alagó  (Aragó, segle XII – 1239/40)  Noble. Majordom d’Aragó des del 1221. Prestà suport a Jaume I el Conqueridor durant els primers anys del seu regnat i, més endavant, l’aconsellà d’emprendre la reconquesta de València. Conquerí Morella (1232), que li fou retornada com a feu vitalici per Jaume I.

Balasc d’Alagó  (Aragó, segle XIII – Messina, Itàlia, 1301)  Noble i majordom reial. Nét de l’anterior. Participà en la conquesta del regne de Sicília (1285) i fou nomenat per Jaume II el Just lloctinent i capità general de Calàbria. No acceptà el tractat d’Anagni (1295), que atorgava el regne de Sicília a la Santa Seu, i continuà al costat de Frederic II de Sicília, germà de Jaume II.

Isabel de Mallorca i de Foix

1 Resposta

(Illes Balears, 1280 – Alacant, 10 octubre 1301)

Filla de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. El 1285 fou capturada, amb la seva mare i tres germans, durant la incursió feta a Perpinyà per Pere II el Gran. La reina i Isabel foren alliberades, en tot cas, quan captors i presoners arribaren a la Jonquera (Alt Empordà). Els seus germans foren retinguts, en canvi, com a represàlia per la política francòfila de Jaume II.

L’any 1300 es casà a Requena amb el noble castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi, i fou instal·lada pel seu marit al castell de Huete. Tot seguit caigué malalta per un enyorament molt viu i el seu marit s’avingué a acompanyar-la a Mallorca per un temps. Foren rebuts per Bernat de Sarrià a Alacant, on havien d’embarcar-se, a la darreria de 1301, i on s’agreujà l’estat d’Isabel i morí al cap d’uns dies.

No deixà fills. El seu marit li servà un dol rigorós i prolongat, per bé que després es casaria amb Constança d’Aragó, cosina segona d’Isabel com a filla que era de Jaume II de Catalunya.

Erill i de Coserans, Bernat Roger (I) d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – 1301)

Senyor del castell i baronia d’Erill, de la vall de Boí, d’Orrit, d’Areny i d’altres extensos dominis. Fill de Guillem (II) d’Erill.

El 1277 es rebel·là, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya. Vençut pel rei a Balaguer (1280) fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei. Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia.

El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes del desafiament de Bordeus.

El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte Roger Bernat III de Foix.

El seu germà fou Guillem (III) d’Erill i de Coserans  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Ardiaca dels Prats i de Pallars, a la seu d’Urgell. Cedí (1302) la baronia d’Erill al seu cosí germà Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell.

Castre -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – )

Família de l’alta noblesa ribagorçana. Fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya i de Blanca d’Antillón.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill i successor:

Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea (Ribagorça, abans 1275 – 1301)  Fill i successor de Ferran Sanxis de Castre. Desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonça Eiximenis d’Urrea. Alfons II de Catalunya li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller Maria Álvarez d’Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro.

Joan d’Aragó i d’Anjou

5 Respostes

(Múrcia ?, 1301 – El Pobo, Terol, Aragó, 19 agost 1334)

Prelat i fill de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou destinat pel seu pare a l’església i s’educà a la cartoixa d’Escaladei.

Als deu anys fou tonsurat per Climent V a Avinyó, i dos anys més tard fou nomenat canceller del regne. L’any 1319 fou arquebisbe de Toledo, nomenament que duia annex el de canceller de Castella, càrrec a través del qual s’exercia la influència política catalana sobre aquell país.

L’any 1327 Joan XXIII el nomenà patriarca d’Alexandria, i l’any següent, arquebisbe de Tarragona.

Bellvís, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Vic, Osona, 1301)

Bisbe de Vic (1298-1301). Essent sagristà capitular de Vic fou tramès (1291) a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II el Franc.

Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals.

Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi.

Amer, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1301)

Religiós mercedari. Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, dos anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots.

Conseller de Jaume I de Catalunya, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal.